Tirant the white

Ja és un fet: la nostra Novel·la Tirant lo Blanc ha estat duta al cinema. Tot i que, com va dir un entés en la nostra literatura, si el Tirant hagués estat un llibre anglés, ja fa anys que disposaria d’una versió cinematogràfica. Però, la veritat, jo no sé si me n’alegre.

En primer lloc, la versió cinematogràfica d’una novel·la implica sempre una traïció (traduttore, tradittore), estem infligint un canvi de llenguatge, i això comporta, necessàriament, unes modificacions arriscades. És com pintar una cançó, o pintar una simfonia.

Els qui no han llegit el llibre –indocumentats culturals (responsables polítics inclosos)– creuran que ja saben de què va la novel·la. Amb aquesta pel·lícula només tindran una noció, parcial, de la part final de la novel·la. Els qui hem llegit el llibre tenim la nostra interpretació del mateix. I, en la majoria dels casos, després d’haver vist la pel·lícula, pensem que és millor l’original. Les pel·lícules sobre un llibre semblen fetes per gent que no té idees per construir un bon guió (sempre hi ha excepcions, però).

Quan l’actriu que fa de Carmesina afirma que, amb el seu treball, ha millorat molt el personatge de la novel·la, em pose a tremolar: o és una interpretació extraordinàriament magnífica, o aquesta senyora només ha llegit, del Tirant, el guió. Afirmacions com aquestes només serveixen per autopromocionar-se (autobombo), però només entre la gent que no en sap un borrall, de la novel·la, és clar.

La llengua de Joanot Martorell

En segon lloc, hi ha el tema de la llengua. La immensa minoria del públic podrà veure el film en la mateixa llengua en què el va escriure Joanot. Segurament la pel·lícula ha estat rodada en anglés i després traduïda a l'espanyol i a la llengua de Martorell. És una burla més dels que continuem parlant –amb permís, o sense, de la "autoridad competente"– la llengua del nostre poble. Digueu-li com vulgueu, però, parleu-la.

Una altra qüestió és la promoció de la pel·lícula (www.tirant-lo-blanc.com). Deixant de banda les incorreccions gramaticals que hi trobem, tot sembla girar al voltant de l’aspecte sexual: la virginitat d’una dama, el vodevil artúric, etc. És obvi que promocionen i se centren en l’aspecte més comercial de la història: l’eròtic. Ho podem veure al cartell del film, a les falques promocionals, etc. Tot i que, per sorpresa de més d’un indigne –perdó, insigne– espectador, aquest és un aspecte de la novel·la, no n’és l’únic. La complexitat de la novel·la s’aigualeix en el film.

La millor cosa que podem fer és llegir la novel·la i, si de cas, després, veure’n la versió cinematogràfica.

Salvador Pallarès-Garí