Enric Casasses i Pascal Comelade reciten Rodoreda

Ahir al vespre, que feia cent anys del naixement de Mercè Rodoreda, la fundació que porta el seu nom, que depèn del IEC (hereu de la propietat intel·lectual de l'escriptora), li va retre homenatge. L'acte el va presidir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i fou conduït pel president del IEC, Salvador Giner. Després Enric Casasses i Pascal Comelade van posar veu i música a alguns textos i poemes de la Rodoreda. Us oferim un vídeo amb l'inici de l'actuació.

Cassasses i Comelade van interpretar fragments dels llibres 'Quanta, quanta guerra' i 'Viatges i flors' i també un dels seus petits poemes. Dilluns us oferirem el vídeo del recital complet.

La sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans es va omplir de personalitats vinculades a Mercè Rodoreda i al món literari: el seu nét i la seva jove com a membres de la família; els editors Fèlix Riera, Jordi Cornudella, Maria Bohigas, Josep Cots; també l'escriptora Carme Riera, la poeta Montserrat Abelló, els poetes Perejaume i Francesc Parcerisas, el dramaturg Josep M. Benet i Jornet, l'actriu Montserrat Carulla, els dissenyadors Saura i Torrente el fotògraf Antoni Bernard; i els especialista en l'obra de la Rodoreda Mercè Ibarz, Montserrat Casals, Anna Maria Saludes, Carme Arnau, Lluïsa Cotoner, Maria Àngels Vilallonga, Abraham Mohino.

En la part institucional Salvador Ginés va recordar que el llegat de la Rodoreda el va dipositar al IEC el seu editor, Joan Sales, un cop morta l'escriptora. Fins llavors, la institució no tenia cap coneixement del testament de l'autora. El llegat constava de 1540 fulls repartits en tres capses, i on hi havia novel·les inèdites, teatre i narracions breus.

Després van intervenir els membres de la comissió tècnica de la Fundació Rodoreda (Joaquim Molas, Joan Triadú i Joaquim Mallafrè), que es van repartir la feina: el crític literari Joan Triadú va evocar alguns dels records que guarda de la relació amb Mercè Rodoreda. Mallafrè (que va substituir Jordi Sarsanedas arran de la seva mort el 2006) va donar dades sobre les traduccions de l'obra de la Rodoreda: fins avui l'obra de la Rodoreda s'ha traduït a trenta-tres llegües per seixanta-cinc traductors, que han produït noranta-set traduccions en format de llibre. I el doctor Molas es va dedicar a enumerar els actes i les activitats que ha generat l'Any Rodoreda, centenari que ha tingut l'objectiu principal de difondre l'autora aquí i sobretot a fora.

El secret de les perruqueres

Triadú va ser evocador i divertit: Va recordar la primera vegada que va llegir l'escriptora. Fou l'any 1938, quan va llegir a la revista Meridià el conte 'Uns quants mots per a una rosa'. Diu Triadú: 'Del conte em va sorprendre, aleshores, la independència de criteri de l'autora, ja que amb una coratjosa claredat planteja el conflicte moral, i profundament humà, entre la guerra i l'amor.' Triadú també va explicar que la coneixença personal es produí al pis de París de la Rodoreda, però que ell no anava a visitar-la a ella sinó que buscava l'Armand Obiols.

I més endavant va explicar: 'En el meu record hi ha també una Mercè Rodoreda joiosa, vivaç, espurnejant, i una altra -que és la mateixa-, d'enrabiada i a punt d'esgarrapar com un felí. S'acostumà -és un dir- a venir a casa nostra quan ja sovintejava les seves estades a Catalunya.'

Triadú acabà la intervenció amb una tafaneria: resulta que la Rodoreda anava a la mateixa perruqueria que la seva muller. La perruqueria va tancar, però la Rodoreda i les mestresses de la perruqueria havien establert prou confiança com perquè l'escriptora les convidés a Romanyà. I diu Triadú: 'Però no volen explicar gaire res del que en converses de perruqueria els digué la il·lustre escriptora. De Romanyà sí que ens n'han dit una: que Mercè Rodoreda les va portar fins al safareig i els va dir: 'Aquí sota hi tinc les joies.' Les bones senyores han considerat que a hores d'ara no feien cap mal explicant-ho, mentre que altres coses no les volen dir. A mi aquest dessota amb un tresor amagat, em sembla el tret més esotèric, de debò, de l'admirada, estimada i fantàstica Mercè Rodoreda.'