Els uigurs, els 'turcs' de la Xina

L'esclat de violència registrat aquest cap de setmana al territori uigur sota domini xinès no ha resultat especialment sorprenent, excepte per les dimensions. Els 'turcs' de la Xina han quedat a l'ombra dels tibetans quant a l'expressió de la tensió nacional a la Xina, però fa molts anys que l'anomenat Turquestan Oriental viu una agitació nacional que es contraposa al projecte unificador xinès. Els uigurs són un dels grups ètnics d'origen turc i viuen sobretot a la regió autònoma xinesa del Xinjiang (nom que significativament vol dir 'la nova frontera'), però també són presents als països veïns i a les grans ciutats xineses com Pequín i Xangai, que tenen autèntics barris uigurs. La tensió entre els uigurs i la població xinesa d'ètnia és cada vegada més alta. El govern xinès ha usat el caràcter musulmà de la població uigur per a convèncer el món occidental de la presència d'Al-Qaida en aquell territori i de fet hi ha uigurs detinguts encara a Guantanamo. Els dos principals moviments de la resistència uigur, el Moviment Islàmic del Turquestan i l'Organització per l'Alliberament del Turquestan Oriental, són considerats grups terroristes pels Estats Units i la majoria dels països occidentals.

Per a saber-ne més, dels uigurs, us recomanem el diari Uyghur News, les webs del Congrés Mundial Uigur i del Centre d'Informació del Turquestan Oriental, l'article Al Turquestan Oriental, repressió sota l'excusa del terrorisme islamista de Món Divers, i l'entrada Turquestan Oriental de la Naciopèdia. També es pot consultar la web del govern del Turquestan Oriental a l'exili.

Els pobles turcs

Els uigurs són el poble turc més oriental, juntament amb els iacuts de Sibèria. Més enllà de l'actual Turquia, hi ha pobles d'arrel turca que s'escampen des de Moldàvia fins a Sibèria, abastant tota mena de situacions polítiques. Hi ha, així, estats de l'Àsia Central d'arrel turca, nascuts després de la descomposició de l'URSS. Els principals són l'Azerbaitjan, l'Usbequistan, el Turcmenistan i el Kirguisistan.

Dins l'actual república russa també hi ha territoris d'arrel turca, els principals dels quals són Iacútia, Txuvàixa, Baixkíria, les regions i repúbliques tàtars, Altai, Khakàssia i Tuva.

Als marges d'Ucraïna i de Moldàvia també hi ha comunitats turques. A Moldàvia, els gagaüsos tenen un estatut oficial, però a Ucraïna els tàtars de Crimea no gaudeixen de cap reconeixement.

Hi ha també zones turques en alguns altres estats com ara Bulgària, Macedònia Grècia i Xipre a Europa, i a l'Iran, l'Irac, Mongòlia i l'Afganistan a l'Àsia. Totes aquestes poblacions sumen uns cent seixanta milions de persones, que des de la desaparició de la Unió Soviètica han retrobat els lligams especialment gràcies a l'expansió de la televisió per satèl·lit i la creació d'una xarxa de vols que integra les principals capitals de les zones de parla turca.

Sobre el món turc, n'hi ha molta informació a la web de l'Institut d'Estudis Turcs de la Universitat de Michigan i al portal Turkic World.