CDC fa del dret de decidir l'eix central de la seva estratègia política

El consell nacional de CDC ha donat el vist-i-plau als esborranys de les quatre ponències estratègiques que s'hauran d'aprovar al congrés nacional que farà al juliol i que en determinaran l'estratègia que seguirà durant els pròxims anys. La principal, sobre la re-fundació del catalanisme [pdf], assumeix el dret a decidir com un dels punts essencials que ha de guiar l'acció del partit durant els pròxims anys. CDC també obre la possibilitat a presentar-se a les eleccions en coalició amb plataformes i independents [pdf], i vol aprofundir en les relacions amb el Bloc, UM i el PSM.

Convergència reflexiona que el catalanisme de principis del segle XX va proposar-se de regenerar i modernitzar l'estat espanyol, però que ara es troba amb què el país pateix un dèficit fiscal de l'entorn del 9%. 'L'Estat central intervé per terra, mar i aire en la vida dels catalans, via tota mena de lleis, decrets, xecs, subvencions o impostos. El catalanisme ha d'aconseguir superar d'una vegada per totes aquesta situació de dependència', diu la ponència sobre la refundació del catalanisme, redactada per Francesc Homs.

Per a solucionar-ho, proposa: 'S'ha de plantejar seriosament el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica. El dret a decidir de la societat catalana s'ha d'aplicar progressivament sense més límits que la pròpia evolució democràtica de la societat. Convergència no renuncia a cap plantejament, ni de present ni de futur'.

Estat plurinacional i estat propi

La ponència accepta que dins de CDC hi ha militants que volen convertir l'estat espanyol en un estat plurinacional i d'altres que volen un estat propi per al Principat. Uns i altres han d'aconseguir que el partit atregui noves persones al projecte catalanista. Però alerta que el sentiment de pertinença al país no es pot imposar, sinó que només serà a partir de la seducció que noves persones s'hi incorporaran. 'El què ens cal és que la nostra cultura passi de la resistència a la seducció', diu.

Reconeix també que les polítiques de normalització lingüística aplicades fins ara no han estat prou satisfactòries, atenent al fet que el català no és plenament normalitzat en tots els àmbits, i advoca per prioritzar-les.

Acció política i regeneració democràtica

Els dos esborranys de ponències restants es proclamen a favor de l'estat del benestar [pdf] i de la llei de consultes populars [pdf] que promou el Cercle d'Estudis Sobiranistes com a pedra de toc per a regenerar la democràcia.

Ara, un cop aprovats els esborranys, tots els delegats del congrés els podran discutir i presentar-hi les esmenes que creguin oportunes.