Les regles del debat
A dos quarts de vuit del vespre l'entesista Margarida Massot va agrair als portaveus i als ciutadans l'assistència al debat en el que considerava que era un moment immilorable per fer-lo 'perquè som a mitja legislatura i és hora de fer balanç'. La presidenta de La Lliga dels Drets dels Pobles i responsable de l'escola de formació política Politeia, Rita Huybens, va fer de moderadora i va començar establint les normes del debat: els portaveus tindrien un primer torn de cinc minuts cadascú per avaluar els problemes de la ciutat i posteriorment el darrer torn també de cinc minuts per establir les seves propostes de futur i les prioritats del seu grup municipal. També va exhortar els assistens, Magí Rovira (ERC), Isidre Soler (ES), Jordi Soriano (PP), Carme Garcia (ICV-EUiA), Carles Rossinyol (CiU) i Joan Carles Sánchez (PSC), a no fer només un decàleg d'explicacions i bones intencions, sinó també explicar breument en el primer torn de paraula el funcionament i les formes de fer política dels seus grups.
Sense model de ciutat
El primer a parlar, el republicà Rovira, en una primer part en què va recollir la proposta de Huybens, va considerar que sovint se'ls retreu 'una certa indefinició pel fet de ser un partit assembleari', però va afirmar haver estat sempre molt convençut d'aquesta forma organitzativa 'fins i tot quan la direcció nacional del partit l'ha volgut limitar'. Pel que fa a la diagnosi de la situació de Sabadell, va valorar positivament els aspectes que havien funcionat a mercè de les inversions estatals o de la Generalitat de Catalunya, com 'el perllongament dels ferrocarrils, el quarter general dels Mossos d'Esquadra, la nova pista d'atletisme -que serà una referència nacional- i els nous equipaments del serveis socials al sud de Sabadell'. Va criticar la manca de model de ciutat del consistori i la poca capacitat que té d'establir formes de comunicació amb la societat civil que no passin 'pels intercanvis de favors', en una crítica a la presumpta estructura clientelar tramada per l'equip de govern. En aquest sentit, tan Rovira com la resta de portaveus posteriorment, van remarcar la sentència condemnatòria a la contractació de l'Ajuntament en el darrer afer dels treballadors eventuals convertits en interins a dit per afinitats amb el govern per ser 'un trencament de les regles de joc'.
Falta de dinamisme
Isidre soler (ES), al seu torn, va defensar un model de ciutat 'no només des dels agents econòmics, socials o polítics, sinó des d'una xarxa de tots ells'. Va reivindicar el paper de l'oposició entesista, tant en la seva tasca de control com en la propositiva, com un model de 'proximitat a les persones i a les entitats'. Pel que fa a la seva radiografia crítica de la ciutat, va considerar que Sabadell 'ha perdut dinamisme i il·lusió col·lectiva' i va parlar de l'existència d'un 'Sabadell real, el dels aturats, els dèficits estructurals i la manca de projecte de futur, oposat al Sabadell oficial, que és irreal'. Soler va reconèixer les virtuts d'alguns equipaments, però va considerar que en la majoria dels casos eren 'aliens a l'acció de govern municipal'. Finalment, va critica la quantitat ingent de projectes aturats o 'd'oportunitats perdudes', fent referència a La Ciutat de la Música, el castell de Can Feu, el mapa cultural de la ciutat, la Gran Via Digital, el projecte de la ciutat del coneixement o el desmantellament del teixit industrial. No va escatimar crítiques a la 'insuficient' previsió pressupostària per cobrir els serveis socials i va criticar l'externalització creixent dels serveis i el consegüent 'retrocés en la defensa de l'àmbit públic'.
Soriano assumeix responsabilitats
El portaveu popular Jordi Soriano va descriure un Sabadell 'caòtic i potes enlaire', però va asssumir per avançat la part de crítica que 'ens pertoca a tots'. Va considerar que s'havien perdut nombroses ocasions per generar llocs de treball i va atribuir-ho a la manca de 'llibertat d'inversió de les ajudes estatals'. En un exercici d'autocrítica generalitzada va ser crític amb la classe política perquè 'l'abstenció de les darreres eleccions ens ha de fer reflexionar seriosament'. Soriano va considerar que hi ha una asimetria entre el creixement dels serveis i el creixement poblacional que fa que 'existeixin mancances en sanitat, educació i en la integració de la immigració'.
Absència de problemes
Carme Garcia va fer un estrany ús del dret a l'oposició en la seva primera intervenció, plagada d'optimisme, en la qual va descriure les 'moltes fortaleses' de Sabadell. Després de defensar la 'coherència programàtica d'ICV-EUiA' i les 35 mocions presentades per la formació aquesta legislatura, va realçar el teixit econòmic, social i cultural de la ciutat i va afirmar que 'gaudeix de molt bona salut'. També va reivindicar l'herència dels anys anteriors al govern del PSC, a la gestió dels quals va responsabilitzar en bona mesura de 'la inauguració recent de centres educatius, centres cívics, àrees bàsiques de salut o el Teatre Principal'.
Reforçar el teixit empresarial
El convergent Carles Rossinyol va començar la seva intervenció destacant que tot i que la feina de l'oposició és proposar i controlar, 'hi ha d'haver una certa reciprocitat de l'equip de govern a l'hora d'acceptar algunes propostes i crítiques, i això a Sabadell no passa'. Va atribuïr també un fort grau de responsabilitat als ciutadans de la seva pròpia desafecció política 'que no només és culpa de la classe política'. Rossinyol es va mostrar perplex davant l'atribució de medalles per la construcció del nou parc empresarial de Sant Pau de Riu Sec, 'tenint em compte que es tracta d'una promoció privada'. Va exhortar el govern a reforçar el teixit empresarial 'perquè sense activat empresarial no hi ha impostos, i sense impostos no hi ha serveis socials'.
Poques respostes del govern
Joan Carles Sánchez (PSC) va inciar la seva rèplica deixant clar que no entraria 'a contestar les crítiques i valoracions de la resta de grups perquè no acabaríem', i va centrar la seva exposició en les actuacions del govern per pal·liar el que va considerar que és la seva prioritat 'absoluta': la crisi econòmica. Va destacar les actuacions del consistori per reforçar el teixit empresarial, en la construcció d'habitatges de protecció oficial, en l'esforç en matèria d'equipaments i en l'ordenació del sòl no-urbanitzable i la seva dotació de diners, que va considerar que constituïa 'una actuació mediambiental de primer ordre'.
Huybens va demanar més concreció en les propostes en el segon torn de paraules, que va transcórrer essencialment en els mateixos paràmetres i idees que el primer. Mentrestant, la Sala d'Actes del Casal Pere Quart s'anava buidant a poc a poc. A dos quarts de deu ja no quedava temps per a les intervencions del públic, que a diferència de les intervencions dels portaveus polítics van ser tan limitades en el temps que no van poder servir gairebé per res.
