Itineraris de tardor, Sabadell a les sales d’art

Amb l’inici de la Festa Major el panorama plàstic sabadellenc es va actualitzar en les diverses exposicions locals que es podran visitar fins a finals de mes. L’espai de Ca l’Estruch s’ha destinat a una exposició d’audiovisuals de joves artistes. De caire més documentalista és la proposta del Museu d’Història els “75 anys de Ràdio Sabadell” i al Casal Pere Quart una exposició sobre Jaume Viladoms.

A l’Intel·lecte i Nova 3 trobarem Antoni Bolívar i Enric Aguilar respectivament. Els forns de l’Escaiola de Cal Ventura han optat per una col·lecció de ceràmica del segle XIX. També la fotografia queda coberta amb l’exposició conjunta de quatre fotògrafs sabadellencs a la sala de l’Acadèmia de Belles Arts i altres també hi ha altres propostes que us expliquem al detall.

ISIDRE MANILS: el cinema i la fragmentació al Museu d’Art
La influència del cinema i la televisió són innegables en Manils i tenen un clar origen en el fet que la seva família fos la que regentés el cine “Ateneo” a Mollet.
La seva pintura ha passat diverses etapes; de més expressionista a figurativa i plana. Hi dominen els símbols combinats amb fragments de la vida quotidiana i fets fatals: incendis, crims… La influència del cinema, bé vaja.
L’exposició que presenta ara s’agrupa amb el nom genèric de “Cine Ateneo” i té dues parts: la primera, que s’exposa a Mollet amb el títol “La Seqüència” correspon a les primeres etapes de la seva creació i la segona, que porta el títol de “La visió” és la que s’exposa a Sabadell i correspon a la última etapa de la seva creació.

NOE: El pintor de carrer al Museu d’Art
‘Accessible’ seria l’adjectiu que qualificaria millor l’obra d’aquest pintor que vivia en una casa solitària a la vora de la Salut i que hom trobava sovint pintant i xerrant pel centre de Sabadell. D’aquí ve el nom genèric de l’exposició pòstuma ‘Ramon Noè: Ocell de Bardissa’ que vol destacar metafòricament el seu caràcter discret.
La seva trajectòria va iniciar-se a l’escola Massana; les primeres etapes de la seva pintura se centren en els personatges i els animals del circ; després el focus principal van ser els paisatges combinats amb escenes urbanes entre les que trobem moltes escenes del passeig i el mercat de Sabadell. També realitzà plafons per empreses i murals per esglésies.
Noè pertany a la generació de pintors de postguerra encara poc reconeguts però de gran coneixement tècnic. No trencava motlles; anava a la seva seguint el fil de la realitat de cada dia, però aplicant-s´hi amb coneixement de causa.

SALLÉS: Color i simbolisme a l’Aliança
Deixeble de Ràfols-Casamada a l’Escola Eina, l’obra pictòrica de Sallés està connectada amb el disseny d’interiors i l’arquitectura. Combina l’abstracció amb la descripció d’espais arquitectònics amb un caire naïf. No dibuixa mai figures humanes i, és en aquest sentit, que podem relacionar la seva obra amb la de Narcís Comadira.
En aquesta ocasió, Sallés ens sorprèn per la situació de la seva obra: el seu mural titulat ‘La llengua és una casa’ ocupa tot el sostre de l’ull d’escala de la casa Taulé. El fons negre i la lluminositat de l’obra donen un toc a l’espai. El simbolisme, malgrat la simplicitat aparent de les formes, es fa evident.
El mural va acompanyat d’una exposició que ajuda al visitant a contextualitzar l’obra.

WERENS: Protagonista de l’inici d’una nova etapa d’Impaktes Visuals
S’inicia a la Sala Impaktes Visuals un nou període d’activitats relacionades amb galeries nacionals i estrangeres per abarcar més estils i més artistes emergents.
En aquest cas conflueixen Werens Puig que continua treballant en gran format tot i que aquí vol apropar-se més al públic, i l’artista italià Silvano Bruscella. Els dos artistes, sense conèixer-se prèviament, van fer una “Live Painting” el divendres dia 5.