Aguacoya i Ayahuasca als ulls d'un Sabadellenc

Ja han passat dues setmanes des de que en Thomas la Christina, i els petits Noah i Luca ens rebien a l’aeroport de Mariscal Sucre i els dies passen volant, si varem començar uns dies tots junts a la Comunidad Zuleta, i desprès de ruta fins al centre del país, els darrers dies els hem compartir amb la família d’en Marco i la Victòria, ells viuen a 30 minuts de Quito, a Conocoto, en Marco és pintor, fa 15 anys ho fou de gran renom, ara re-definint el seu estil, la Victòria és una dona encantadora, sempre amatent a tot el que passa al seu entorn i ambdós son uns enamorats de la Mare terra pacha mama i el Pare sol Taita inti.

Amb en Marco, que és líder espiritual en la tradició de la medicina natural, i membre del Consejo de consejos de Chamanes hem estat parlant molt sobre Catalunya, el futur del poble indígena a Equador i el que s’anomena el ressorgiment de la dignitat dels pobles en aquesta part del planeta i al nostre país, m’explicava les connexions existents amb el moviment espiritual tibetà, però sobretot la necessitat que els equatorians i les equatorianes trobin en el seu passat i en la natura les forces necessàries per recuperar la dignitat com a poble i poder mirar plens de confiança el futur esdevenidor. Recordo com m’explicava que en moltes cerimònies els indígenes s’aixequen tot de cop i exclamen plens d’autoestima Pachakamak!!! nom que rep l’esperit masculí que protegeix i cuida tot l’univers. The Spirit of Catalonia del Dr. Trueta l’ajudarà a entendre’ns encara millor.



El Kichwa, amb més de set milions de parlants a la Gran Colombia, apareixerà com a oficial en la futura Constitució, i és potser dels pocs punts on no hi ha gaire discussió, però en l’aspecte de les iniciatives socials i laborals podem dir que el debat és al carrer, inscripcions amb la llegenda: Dale patria, dale Correa esdevenen constants en la geografia del país i certament el Sí es presenta com a guanyador i abraça a molts espectres diversos de les classes socials del país. En un festa d’Aniversari al que varem ser convidats, a la part alta de Quito, un grup de petits propietaris i professionals liberals es posicionaven, majoritàriament i obertament a favor de la nova Constitució, si més no sorprenent. A l’interior del país, dones amb els vestits tradicionals, mercats i frituras arreu; el còndor símbol del país i de tot l’Amèrica del Sud dona encara més màgia a la infinitat de llegendes al voltant dels volcans, els llamingos, el páramo i les forces de la natura. Equador és un país amb elevats índexs de pobresa i a les ciutat s’hi concentra força delinqüència, les indicacions i senyals de tràfic son gairebé inexistents i és molt recomanable passejar-hi amb un ull obert, però és una terra on la recuperació de les arrels històriques i de la dignitat per un passat gloriós estroncat per la conquesta espanyola, projecta en l’horitzó les capacitats de tot un continent, el llatinoamericà, que veu en les noves corrents politiques progressistes la possibilitat de ressorgir nacionalment a l’empara de les voluntats del seus ciutadans i lluny del clàssic i malaltís intervencionisme nord-americà acceptat per les classes dominants des d’època de Simon Bolivar.



L’excursió al llac Quilotoa i les llacunes de Mojandas i els tresors que diuen que en ell hi ha concentrats, així com l’ascensió al refugi del Cotopaxi, 4800 metres d’alçada fa que la nostra aclimatació ja sigui una realitat, aquest matí amb en Thomas hem tornat a pujar al Valle de los condores, un mirador d’es de on es pot admirar les piràmides sagrades que varen elevar-hi els indígenes fa milers d’anys, ho fem com a entrenament per l’ascensió de el Imbabura just abans de la tornada a Catalunya; l’Imbabura és un volcà dels Andes, el cim més alt de la regió amb 4620 metres i dels pocs que no esta nevat. Avui mateix, de bon matí, ens hem endinsat per la Vall i hem pogut observar quatre Nevados , el Cayambe coronant-los a tots. Demà sortim cap a la Selva.
Així les coses amics i amigues: Sí a la Constitución! Visca Catalunya, un petó ben fort a tothom, fins ben aviat i Sempre endavant!



Text i fotografies: Jordi Cuixart