Formentera als ulls d'una Sabadellenca

El fet de triar Formentera com a destí de viatge ja diu molt. Vols calma i mar i, en molts casos, vols un retrobament amb tu mateix.
Ara bé, si decideixes emprendre el viatge el juliol o a l’agost no en pots esperar gran cosa. Entre els italians i els de la “península”, com en diuen allà dels de l’estat espanyol, no hi cap ni una agulla. Prou buscaràs la platja rosada de Ses Illetes o la posta de sol des de Barbaria, però mai estaràs sol i tot et costarà un ull de la cara.

Tampoc cal, però, desanimar-se: les sensacions que ens poden donar tanta bellesa mediterrània pot fer-nos oblidar a estones la multitud. Un cop deixat els pocs nuclis urbans -Sa Sabina, Sant Francesc, Sant Ferran, el Pilar de la Mola i alguna que altra urbanització- el paisatge de cases disperses i rústiques se’ns obre pas per tot arreu i ens acosta sempre al mar. LLavors la companyia deixa de ser humana; ens acompanyen milers de sargantanes que recorden el perfil geogràfic de l’illa i que han esdevingut emblemàtiques.

Els autòctons humans de l’illa són una altra cosa. Procedeixen dels que van poblar l’illa el segle XVIII i per raons militars. Són gent autèntica, i hores d’ara enriquida amb el turisme, i que es fan valdre el seu poder d’amos del tros. Però són encantadors quan s’obren als foranis i els ofereixen els seus cants (gèmecs allargassats que parlen de les històries del poble) o els donen a provar el seu vi: al març, a les festes del Pilar de la Mola, es fa un concurs de vins: vint o trenta porrons de masies diverses; els bevedors, que no cal dir-ho acaben ben empitofats, han de votar el millor. És un vi aspre, dur com la terra que els ha parit, i que a la boca agafa sabors amargs i dolços: els sabors mateixos de l’illa.

Hi ha també, els que han decidit viure a Formentera per enamorament sobtat o coses per l’estil (són molts, i val a dir que jo els entenc perfectament). Per poder triar viure a l’illa s’ha de tenir una butxaca molt plena o una moral de ferro per pagar lloguers més alts que els de Sabadell, per trobar feina tot l’any i no només de temporada o per suportar la fortor de l’aigua de la pluja a la dutxa de cada dia… No és fàcil, l’època hippie ha passat a la història; és només una reminiscència del passat que dóna moltes peles.

L’illa és petitíssima però els recorreguts són múltiples… Pots recórrer els daurats 60: el Blue Bar ran de platja, agafant una pista sorrenca entre Sant Francesc i la Mola, n’és encara un clar exponent….Pots fer l’illa autèntica dels camins dels pescadors que baixen amb moto o furgoneta fins a la barqueta… Pots estar-te al camp, sota l’ombra d’una figuera arrodonida per parar la calor… i, evidentment, pots anar a fer un bany: deu mil paradisos d’aigües netes que et parlen de com pot ser de bell el món.


L’entorn del Pilar de la Mola és el més emblemàtic de l’illa: és la zona més alta on la combinació de penya-segats, cases disperses i vinyes configura un paisatge per a no oblidar. La carretera de la Mola mor al far i els caminois a dreta i esquerra conviden a la passejada. Pujant cap a la Mola a l’esquerra, abans d’entrar al poble, hi ha un camí que porta a la casa on es va filmar “Lucia y el sexo” que també té moltes escenas filmades al far de Barbaria, a l’altra punta de l’illa.

Les empremtes sabadellenques a l’illa són notables: les bodegues més conegudes de Formentera les porta un sabadellenc que està afincat allí des de fa anys.

A Formentera, malgrat les gentades a l’estiu i els rigors de l’hivern, qualsevol bé pot fer-se seves aquests versos dell poeta Romeu :
“ No sé ben bé si (sóc) fill d’un déu
o si captaire a qui mai res no sobra”

Text: Salut Llonch i Soler.
Fotografia: Joan Torruella i Casañas