Albergínies

Ja fa algun temps que és l'època de la collita de les albergínies,encara que avui dia n'hi ha tot l'any, bé siga d'hivernacle o d'importació d'altres països de l'altra part de l'hemisferi.
Científicament és el fruit de la planta Solanum esculentum.
És una planta anual amb tronc fort,dret i ramificat de 30 a 60 cm. d'alçada,punxonós o inerme; fulles llargues oblongues acuminades de color grisenc; flors morades tacades de groc; calze acrescent amb el fruit que és gros, morat o verdós, lluent que es fa de 10 a 20 cm. de llargària i és mengívol.

Floreix a l'estiu i és molt cultivada en els horts.
Les alberginieres Solanum melongena són plantes procedents de l'Índia on van ser cultivades fa més de 4.000 anys. Arribaren a Europa a través d'Espanya on havien estat portades pels àrabs.
Pertanyent a la mateixa classe es conrea a Almagro una varietat autòctona d'albergínia per a conserva coneguda com a ‘Berengena de Almagro’, fruit d'una selecció efectuada pels propis conreadors de la zona i que es caracteritza perquè les fulles del calze tapen pràcticament el fruit, de color verd fosc, encara que en alguns casos apareixen petites pigmentacions de color morat o negre característic de la varietat.
Constitueixen un dels aliments més adequats per a millorar la circulació. El seu consum redueix el colesterol i ajuda a prevenir l'arteriosclerosi. Resulta molt adequada en dietes d'aprimament pel seu alt contingut en aigua que supera el 90% i especialment pel seu baix contingut calòric. El seu consum aporta minerals, com el fòsfor i el ferro, junt amb el calci, el sodi i el potassi.
He vist i provat en algunes fires del nostre entorn com la de Cocentaina i la de Xàtiva com els d'Almagro, per promocionar el seu producte venien albergínies, de la seua comarca fetes en una espècie de salmorra.
Recorde,en l'època en què encara es passava un poc de fam, un company de faena, em deia: ‘anit vaig menjar per sopar llenguado’, referint-se a unes llenques d'albergínia enfarinades i fregides. Aleshores el llenguado era prou car per a les nostres butxaques.
Endevinalla: ’Amb la cua verda i el vestit morat, una senyoreta ne surt al mercat’.
Com ara és la temporada de la collita de l'albergínia i també de les tomaques,la recepta d'avui girarà entorn de d'ambdues verdures:

ALBERGÍNIES FARCIDES AMB PERNIL

Ingredients:

- 4 albergínies
- 150 gr. de pernil
- 150 gr. de carn picada
- 1 cullerada rasa de farina
- 1 dl. de llet
- 1/2 Kg de tomaques madures

Preparació:

Partim per la meitat les albergínies i les posem a coure amb aigua i sal durant 10 minuts. En una paella amb un poc d'oli fregim la carn picada i el pernil tallat a trossets. S'afegeix la farina, es meneja fins que es daure i s'aboca la llet.
Les albergínies s'escorren bé i es col·loquen en una plata refractària. Es buida un poc de la polpa, i es barreja amb el farcit. S'omplin les albergínies. Amb les tomaques es fa una salsa i s'aboca a sobre. S'introdueix al forn calent durant 15 minuts.



Salut i bon profit






El plaer de guisar © Josep Ruiz i Casimir Romero