VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb  
DIJOUS, 08/01/2009 - 06:00h

Resseguint les passes d'en Serrallonga

L'estudiós Ramon Verdaguer explica vivències i anècdotes del rei de les Guilleries i reivindica el paper de la Margarida, dona del bandoler

D'històries i llegendes sobre Joan de Serrallonga, el conegut bandoler Joan Sala i Ferrer, n'hi ha moltes i de tota mena. En aquest vídeo, l'estudiós de Serrallonga i blocarie de VilaWeb Ramon Verdaguer (bloc) repassa amb VilaWeb TV aspectes rellevants de la vida del bandoler que l'han fet passar a la història: la importància del crit 'visca la terra, muira el mal govern!', el paper fonamental de la Margarida o la sonoritat del seu nom.

Un facinerós amb una gran dona

'Era un cràpula, un assassí, un facinerós, no pas un heroi o una persona de bé'. D'aquesta manera Verdaguer descriu en Serrallonga, del qual diu que 'és un personatge fascinant per si sol, sense necessitat d'inventar-nos res ni fer-lo més humà del que fou'. De fet, per Verdaguer, Maria Serrallonga Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós (Sant Hilari Sacalm) i amb la qual Joan Sala es va casar l'any 1622, és la figura realment important de la vida de Serrallonga. 'La Margarida era qui portava els pantalons a casa.' D'ençà que Joan de Serrallonga esdevingué escàpol de la justícia, Margarida es féu càrrec de la casa, 'una casa complicada, aïllada, amb moltes boques per alimentar i pocs recursos, però que sempre tenia un plat a taula per a en Joan, cada vegada que tornava de qui sap quines aventures.'

El primer a reivindicar el país

'El principal mèrit de Serrallonga és haver estat l'únic a la seva època a reivindicar el país'. Tot i que no és històricament demostrat que fos l'autor del crit 'visca la terra, muira el mal govern', sí que és cert que ell fou el promotor de protestes contra el poder i d'un clima que qüestionava l'ordre establert. 'Probablement sense saber-ho, i malgrat ell, Serrallonga fou el primer personatge de la història del nostre país que va saber alçar-se contra el poder i l'invasor en una època, el barroc, molt difícil per a les nostres contrades, amb epidèmies de pesta i el poder molt centralitzat a Castella. Ni tan sols els nobles catalans no tenien ni energia ni diners per a queixar-se.' Pocs anys després de la seva execució (1634), aquest crit fou adoptat pels segadors durant el Corpus de Sang (1640).

La fonètica de Serrallonga

Si bé és cert que en Serrallonga era el bandoler més buscat per la justícia i pioner en la rebel·lió contra el poder reial, Verdaguer està convençut que la fonètica 'sonora i potent' del nom de Serrallonga va ajudar molt a l'hora d'engruixir els mèrits i els mites sobre l'anomenat rei de les Guilleries. 'No hi havia televisió i la informació corria pel boca orella. A més, era una de les èpoques més difícils i de més fam que ha passat el nostre país; un país que, a més, estava mancat de referents. En aquest context, explicar les aventures i facècies d'un tal Serrallonga no és el mateix que explicar les dels germans Margarit, les del Fadrí de Sau o les d'en Ganyada de Rupit. Tots ells també eren bandolers, però amb noms molt menys sonors i atractius...'


Roger Cassany

 
Ramon Verdaguer, al peu de Can Sala, lloc de naixement d'en Serrallonga, a Viladrau
HIVERN LITERARI DE SERRALLONGA

Aquest hivern, coincidint amb la minisèrie de TV3 'Serrallonga', s'han publicat diversos llibres sobre el bandoler: Edicions 62 acaba de publicar 'Serrallonga', versió novel·lada de Rafael Vallbona; Glénat Edicions n'ha fet la versió en còmic, 'La llegenda del bandoler Serrallonga', amb adaptació del guió de Niki Navarro i dibuixos de Quim Bou; i L'esfera de Llibres ha publicat l'assaig dels investigadors Isabel Graupera i Lluís Burillo 'Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia.'

+ Blocs MésVilaWeb: Serrallonga, de Ramon Verdaguer.
+ La Nit a VilaWeb: Torna Serrallonga (07/11/2008).
tornar

Versió per imprimirEnviar a un amic

CC

IQUA