El descobridor del virus del papil·loma humà i els de la sida, premis Nobel de Medicina

El descobridor del virus del papil·loma humà, l'alemany Harald zur Hausen, i els dos francesos descobridors del VIH, el virus que causa la sida, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier, han estat guardonats amb el premi Nobel de Medicina. La descoberta de Zur Hausen ha estat fonamental per a obtenir una vacuna contra el càncer de cèrvix, que té una alta efectivitat i que ara fa poc s'ha començat a incloure a la sanitat pública del nostre país.

Zur Hausen va començar als anys setanta la recerca sobre el virus que causa el càncer de cèrvix (o coll d'úter), el segon tipus de càncer més freqüent en les dones. Pràcticament tots els càncers de cèrvix són causats pel virus, que es transmeten per via sexual. La vacuna contra el virus té una efectivitat del 95%.

El científic alemany, investigador del Centre de Recerca del Càncer de Heidelberg, ha obtingut la meitat del premi, i Barré-Sinoussi, directora de la Unitat de Regulació d'Infeccions Retrovirals de l'Institut Pasteur de París, i Montagnier, president de la World Foundation for AIDS Research and Prevention, han obtingut un quart de premi cadascun, per la contribució al descobriment del VIH.

Els dos científics van començar la recerca sobre la sida a principis dels vuitanta. El 1981 es van donar a conèixer les primeres notícies sobre un síndrome d'inmunodeficiència, i científics de tot el món van començar a buscar-ne l'agent causant. Segons reconeix l'acadèmia sueca, 'mai la medicina i la ciència han estat tan ràpides a identificar l'origen d'una malaltia i buscar-ne el tractament' com en el cas de la sida. Avui, la teràpia amb anti-retrovirals ha augmentat significativament l'esperança de vida dels malalts de sida, que ha esdevingut una malaltia crònica però no necessàriament mortal.

Amb l'atorgament del premi a Montagnier, l'acadèmia sueca reconeix implícitament la paternitat del descobriment de la sida a Montagnier, que també s'ha atribuït durant molts anys l'investigador nord-americà Robert Gallo. Tots dos científics han protagonitzat durant anys una disputa per atribuir-se'n el descobriment.

(Fotos: Harald zur Hausen, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier.)