La nova cançó, disc a disc

Jesús Prats fa quatre dècades que col·lecciona vinils de la nova cançó. I tenia moltes ganes d'exposar-ne una mostra. Amb l'excusa dels cinquanta anys de l'aparició del primer disc de música moderna en català, un recull de versions de grans èxits internacionals de les Hermanas Serrano el 1958, ha preparat Cançoníssima. Dies de vinil i cançons, la primera gran exposició de la nova cançó, que s'inaugura avui al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València. Gairebé a la mateixa hora en què a Xest comença un dels multitudinaris concerts de la cantant nord-americana Madonna, Prats presenta a l'Octubre una selecció de dos-cents vinils de música moderna en català, entre els quals no necessàriament hi ha els més representatius, com matisa ell mateix: 'No s'ha seguit una línia cronològica sinó estètica, per descobrir què ha aportat el disseny a la discografia catalana més primerenca'.

Aquesta orientació, de la qual s'ha encarregat el comissari de l'exposició, Carles Gámez, permet exposar tant discos d'artistes molt destacats de la nova cançó, de Guillermina Motta a Joan Manuel Serrat, passant per la Trinca, Raimon, Núria Feliu, Ovidi Montllor o Jaume Sisa, i també l'obra gràfica plasmada en portades d'alguns dissenyadors, com Joan Miró, Antoni Tàpies, Alfaro, Guinovart, l'Equip Crònica, Antoni Miró i Manolo Boix.

Aquests dos últims dissenyadors, que van treballar per a l'Ovidi i Al Tall, respectivament, són els protagonistes d'una exposició dins l'exposició, amb imatges d'alguns cartells. A més de les sèries de Miró i Boix, aquest subapartat de 'Cançoníssima' es completa amb uns quants cartells dispersos que es van fer per a la promoció d'editores i productores d'aquella primera època de la nova cançó com Edigsa i Concèntric.

L'exposició es tanca amb la projecció d'un vídeo amb música d'alguns dels discos exposats i imatges de la discografia catalana i de la cartelleria de l'època.

Des dels tretze anys

Jesús Prats, propietari dels dos-cents vinils exposats, data el començament de la seva passió pels vinils de la nova cançó a la dècada de 1970, quan amb tretze anys va descobrir a la seva Carcaixent natal tota una generació d'artistes que s'expressaven en català, com Paco Muñoz, Toni Mestre, Al Tall o Lluís el Sifoner. Amb la descoberta musical, explica Prats, també li va arribar la conscienciació lingüística i de país.

De tots els discos que té, en destaca els primers que van aparèixer de la cançó moderna en català (més enllà de sardanes i cançó folklòrica o infantil), com els de les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, i també rareses com alguns temes en català de cantants no catalanoparlants.