Dures crítiques a la presència de l'exèrcit als carrers d'Itàlia

L'oposició al govern italià diu que treure l'exèrcit als carrers (vegeu-ne un vídeo) és militaritzar-lo i que els països democràtics només ho fan en situacions excepcionals. Aquesta és la resposta dels detractors de Berlusconi i del seu polèmic pla d'immigració que el govern aprovà al maig. Des d'ahir i durant sis mesos, centenars de militars patrullen pels carrers de les nou ciutats principals del país per vigilar els centres d'immigració i el que anomena 'punts sensibles'.

Antonio di Pietro, líder del partit de l'Itàlia dels Valors, considera que la mesura 'és tan eficaç com rentar-se la cara amb aigua bruta', i ha dit que seria més efectiu donar més recursos a la policia.

D'altra banda, el comissari europeu per als drets humans, Thomas Hammarberg, recordà que 'una política d'immigració havia de tenir en compte els drets humans i basar-se només en les preocupacions sobre la seguretat pública'. En un informe elaborat després d'una visita al país fa un mes, Hammarberg va criticar les accions 'extremadament violentes' que s'han registrat a Itàlia contra campaments gitanos i va denunciar el suport que alguns policies els haurien donat 'directament i indirecta'.

El pla d'immigració italià

L'executiu de Silvio Berlusconi argumenta que amb aquest desplegament pretén reforçar la seguretat del país i lluitar contra la delinqüència. Aquesta mesura se suma a la de declaració de l'estat d'emergència després de l'augment del flux d'immigració il·legal.

A Roma, Milà i Nàpols els militars vigilen centres d'immigració i 'punts sensibles', però també monuments, ambaixades i estacions de ferrocarrils. La resta de ciutats en què patrullen són Bari, Catània, Pàdua, Palerm, Torí i Verona.

Petita modificació

El 4 de juny, Berlusconi rectificà lleugerament els seus plans inicials que preveien que la llei considerés la immigració 'il·legal' un delicte. Però la resta de mesures han continuat endavant. Així, accelera les expulsions dels immigrants sense papers, a més d'endurir les condicions per al reagrupament familiar. La nova llei exigeix a les famílies una prova d'ADN per demostrar una relació de consanguinitat. A més, es prendrà la custòdia als pares que facin demanar caritat als seus fills.