La constitució francesa ja reconeix el català

El parlament francès va aprovar ahir, reunit en congrés a Versalles, el paquet de reformes de la constitució proposades pel govern de Nicolas Sarkozy. Entre els punts continguts, hi havia la inclusió del reconeixement de les 'llengües regionals', entre les quals hi ha el català, a l'article 75. El text reformat va rebre el vist-i-plau amb 539 vots a favor i 357 en contra, de tal manera que es van superar per tan sols un vot les tres cinquenes parts necessàries per a aprovar el text.

En total, eren convocats al congrés de Versailles 906 parlamentaris: 576 diputats i 330 senadors. El primer ministre francès, François Fillon, va obrir la reunió a primera hora de la tarda amb una crida 'a la responsabilitat i a la cohesió', i després van pujar a la tribuna els oradors dels grups de l'assemblea i del senat, que van explicar la seva posició respecte a la reforma.

El portaveu del Partit Radical d'Esquerra (PRE), el senador Jean-Michel Baylet, va confirmar en la seva intervenció que la consigna del seu grup era votar favorablement a la reforma, fet que va resultar decisiu per a l'aprovació final, gràcies als quinze senadors dels quals disposa el PRE. Jacques Lang va ser l'únic parlamentari socialista que hi va votar a favor.

Una reforma àmplia

D'aquesta manera els parlamentaris, diputats i senadors, van aprovar d'un sol cop totes les reformes constitucionals impulsades per Nicolas Sarkozy, que també concedeixen més mitjans de control al parlament i instauren la possibilitat de convocar referèndums per iniciativa popular. A més, també es limita el mandat presidencial a un màxim de dos períodes consecutius de cinc anys.

Aquesta reforma de la constitució del 1958 manté la via de la consulta popular per ratificar qualsevol ampliació de la UE, però obre la porta perquè amb una determinada majoria parlamentària no calgui convocar necessàriament el referèndum.