Montilla adverteix Zapatero que defensarà 'amb totes les forces' Catalunya

En la cloenda de l'onzè congrés del PSC, el reelegit primer secretari amb el 96,4% dels vots dels delegats, José Montilla, ha avisat el president espanyol i secretari general del PSOE, José Luís Rodríguez Zapatero, que per damunt de tot el PSC defensarà Catalunya, i li ha reclamat que treballi per explicar a Espanya el nou finançament i la realitat de la llengua. Zapatero, que també ha intervingut al final del congrés, s'ha imposat davant els delegats com a compromís personal amb Catalunya un millor model de finançament, que respecti la població i la solidaritat, i s'ha compromès a treballar pel desplegament del nou estatut català. Avui també s'ha aprovat la renovada executiva, amb Isidre Molas de president.

Montilla ha centrat el discurs de cloenda a reivindicar de manera rotunda el desplegament de l'estatut i del nou model de finançament davant el president espanyol. Montilla li ha traslladat el suport del partit, però seguidament ha afegit que el PSC s'estima 'més' i 'apassionadament' Catalunya, i li ha advertit que el partit defensarà 'amb totes les forces' els seus ciutadans, la llengua i l'estatut. Montilla ha assegurat que buscaran un acord, 'però no a qualsevol preu', i ha reclamat a Zapatero que no hi hagi més ajornaments. 'Catalunya pot negociar, però no per ajornar els problemes'. En relació amb el nou model de finançament, ha dit que les 'primeres notes' no li han agradat, però s'ha mostrat obert a esperar 'les següents notes i la lletra' d'una partitura que, segons Montilla, és l'estatut: 'El de tots, el que tu vas votar', ha recordat el president del govern a Zapatero.

Isidre Molas

Paral·lelament, el senador Isidre Molas ha estat nomenat nou president del PSC i Manuela de Madre, vice-presidenta. Així ho va anunciar ja ahir a la nit el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla. L'històric dirigent dels socialistes catalans substitueix la vacant que havia deixat l'ex-líder Pasqual Maragall.

Isidre Molas va ser un dels promotors del Front Obrer de Catalunya (FOC) fins l'any 1970, any en què es va dissoldre el moviment, on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Josep Antoni González Casanova i Miquel Roca. Fou diputat al Parlament a les eleccions de 1980, on va ocupar el càrrec de vice-president de la cambra catalana fins el 1988. Des de 2000 és senador per Barcelona, va ser vice-president primer del Senat espanyol fins el 2004, moment en què va passar a ser portaveu del grup parlamentari d'Entesa Catalana de Progrés, fins el 2004. Actualment és membre de l'executiva del PSC, vice-president primer del Senat i màxim responsable socialista de l'Entesa Catalana de Progrés.

La nova executiva

I a la matinada, el mateix Montilla ja ha informat de la renovació del 43% de la comissió executiva del partit, que inclou també un 43% de dones i més batlles, com Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona) i Àngel Ros (Lleida). En queda fora el conseller Ernest Maragall. A la nova executiva, que s'ha aprovat avui al matí, hi ha els noms següents: Isidre Molas (president), José Montilla (primer secretari), Manuela de Madre (vice-presidenta), Miquel Iceta (vice-primer secretari i portaveu), José Zaragoza (secretari d'organització), Jordi Hereu (secretari de política municipal, en substitució de Celestino Corbacho, ara ministre espanyol), Antoni Castells (secretari d'economia), Joan Ferran (secretari de relacions institucionals i ciutadanes), Jaume Collboni (secretari de programes i acció sectorial, càrrec ocupat fins ara pel conseller d'Educació Ernest Maragall, que passa a ser secretari nacional), Joan Rangel (secretari de política institucional), Maria Badia (secretària de política europea i internacional), Joaquim Nadal (secretari de política territorial), Josep Maria Sala (secretari de formació i ciutadania), Lídia Santos (secretària de polítiques de justícia i seguretat, fins ara en mans de Montserrat Tura), Isabel Darder (secretària d'educació), Montserrat Tura (secretària de cultura i audiovisual, càrrec abans ocupat per Carles Martí), Laia Bonet (secretària de desenvolupament estatutari), Carme Figueras (secretària de polítiques socials), Marina Geli (secretària de salut), Imma Moraleda (secretària de polítiques de les dones; en l'anterior executiva, Lourdes Muñoz), Jordi Terrades (secretari de medi), Pere Navarro (secretari d'universitats i recerca), Núria Parlón (secretària de solidaritat i cooperació; en l'anterior, Maria Lluïsa Ferre) i Consol Prados (secretària d'immigració i integració).

Els secretaris nacionals són Josep Fèlix Ballesteros (batlle de Tarragona), Carme Chacón (ministra de Defensa), Celestino Corbacho (ministre de Treball), Joan Ignasi Elena (batlle de Vilanova), Daniel Font (diputat), Aida Guillaumet (primera secretària de l'agrupació de Manresa), Jordina Freixanet (JSC de Lleida), Joaquim Llena (conseller d'Agricultura), Ernest Maragall (conseller d'Educació), Lluís Miquel Pérez (batlle de Reus), Iolanda Pineda (batllessa de Salt), Àngel Ros (batlle de Lleida) i Núria Ventura (batllessa d'Ulldecona).

Casa gran, sí; grup propi, no

Els delegats també van revalidar ahir la posició que la formació va acordar el 2004 sobre el grup propi a les Corts espanyoles i, de moment, no es plantejarà aquesta opció. Amb tot, no es descarta en un futur, si així ho considera oportú la comissió executiva. Al text aprovat es diu que 'la comissió executiva del partit establirà en cada moment l'articulació parlamentària més adequada i eficaç perquè s'expressi amb claredat el perfil propi del socialisme català'.

La revalidació de la decisió adoptada el 2004 es va aprovar malgrat que s'hi van presentar quatre esmenes a favor del grup parlamentari propi i dos consellers de la Generalitat, Antoni Castells i Ernest Maragall, havien reclamat públicament la recuperació del grup propi del PSC, perdut i integrat al PSOE el 1982. Justament, tant el conseller d'Educació, Ernest Maragall, com el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, a més de la consellera de Salut, Marina Geli, i la delegada del govern a Girona, Pia Bosch, van defensar ahir en un debat 'contundent' que els socialistes catalans tinguessin 'veu pròpia' al Congrés dels Diputats i al Senat espanyols.

La segona jornada del congrés va servir alhora al PSC per demostrar que se sent fort per liderar el debat polític i cultural de Catalunya, i per això va presentar una declaració de principis. Aquest decàleg d'intencions renovat continuarà polint-se amb una Conferència Oberta el 2009, organitzada per l'històric dirigent Raimon Obiols, i que consistirà a reunir el partit amb convidats de la societat civil catalana que no hi militen. La conferència s'obrirà a totes les sensibilitats i treballarà per la Catalunya 'catalanista i d'esquerres'.

Un altre punt destacat d'ahir va ser la presentació d'un manifest dels batlles del PSC al voltant de la defensa de les grans infrastructures que impulsa el govern. El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, va ser l'encarregat de fer públic el manifest titulat 'Una nova cultura dels territoris', on específicament es fa referència al dèficit d'aigua i energia d'algunes parts del país i s'avisa contra 'alguns episodis puntuals de discrepància territorial'. En aquest sentit, el PSC també ha apostat per les interconnexions d'aigua i electricitat, que topen amb el rebuig dels socis de govern català, ERC i ICV-EUiA.

Set vegueries

El PSC també va aprovar en comissió la divisió territorial de Catalunya en set vegueries. L'acord és important perquè encara no era clar el nombre de vegueries per què apostaven els socialistes catalans. D'aquesta manera s'aposta per una divisió sense la vegueria del Penedès, que és la que més polèmica ha creat. Així mateix, els socialistes catalans van defensar 'la posada en marxa de l'àrea metropolitana de Barcelona i l'impuls de la creació de la vegueria de les terres de l'Ebre'.

Primera jornada

L'autonomia del PSC respecte del PSOE i el nou finançament van ser els dos temes que van centrar la primera jornada del congrés, divendres. El primer secretari, José Montilla, va presentar un informe de gestió, aprovat per unanimitat pels delegats, en què feia referència a la necessitat que el PSC tingui veu pròpia, però sense esmentar el grup propi: 'El partit tindrà veu pròpia allà on es prenguin decisions que afectin els interessos i el futur de Catalunya'.

Per Montilla, el PSC ha d'ocupar una posició central en l'espai polític català, que hauria de permetre el diàleg i els acords amb CiU en els grans temes de país, per la qual cosa el partit hauria de guanyar més presència i més representació al territori i a les institucions. Aquesta va ser l'única referència que el primer secretari del PSC va fer a les reivindicacions del sector catalanista del partit, que vol disposar d'un grup propi a Madrid.

Les referències al finançament

El començament del congrés va estar inevitablement influït per l'anunci fet dijous pel ministre espanyol Pedro Solbes de quines són les bases per a negociar el nou sistema de finançament. Montilla va dir que calia fer realitat el ple desplegament de les previsions competencials financeres del nou estatut, i que aquest objectiu 'podia viure moments delicats i decisius'. Divendres mateix, en unes declaracions publicades a El Periódico, Montilla va dir que la proposta de Solbes no era acceptable. Cal recordar que Castells va dir dijous que el model era decebedor i insuficient.

Tot amb tot, en l'obertura del congrés el vice-secretari general del PSOE, José Blanco, va dir que el govern espanyol compliria amb l'estatut en matèria de finançament, que no hi hauria 'cops de decret' ni 'retallades socials', i que no es paralitzaria el procés de modernització, malgrat la crisi econòmica.

Avui s'ha de constituir la nova executiva, abans que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, clogui el congrés amb un discurs.

Fotos: ACN.