|
DILLUNS, 15/06/2009 - 14:36h
Socialistes de banda a banda (Xavier Deulonder i Camins)
Dl. 15 de Juny del 2009 (Tarda)
2 importants figures del socialisme català —Jordi Hereu alcalde de Barcelona i Anna Pagans, alcaldessa de Girona— han rebut una invitació que farien molt ben fet de rebutjar perquè si acceptessin participar en l’acte de final de campanya de Jacqueline Amiel-Donat, candidata socialista a l’alcaldia de Perpinyà, la credibilitat del PSC com a força catalanista i com a projecte autònom respecte del PSOE s’esfondraria d’una manera irreversible... Si la credibilitat catalanista del PSC ja va quedar molt tocada arran de l’actitud dels seus dirigents i delegats a Europa davant la manifestació dels Deu Mil a Brussel•les, i de la campanya de les europees on van haver de fer mans i mànigues per amagar la presència de la tristament cèlebre Maleni a les llistes, ningú no podria presentar el PSC com a catalanista després de la presència d’Hereu i Pagans en un acte que es celebraria ni més ni menys que al “Centro Español de Perpiñán” en suport de la candidatura d’Amiel-Donat formada per elements molt hexagonals —i ací, “hexagonal” és l’equivalent francès de “carpetovetònic”—, entre els quals Olivier Amiel, nebot de Jacqueline i vinculat a l’ADPOR, entitat tan anticatalanista com al sud puguin ser-ho Ciutadans o Unión Progreso y Democracia ja que les seves sigles volen dir “Association de Défense pour les Pyrénées-Orientales dans la République”, en el ben entès, és clar, que d’allò que cal defensar els Pyrénées-Orientales —nom que l’administració francesa dóna a la Catalunya Nord— és de l’”amenaça” que hi representa el catalanisme, presentat com una maniobra imperialista ordida des de Barcelona. Evidentment, com tots sabem, Hereu és el del tot innocent del pecat d’imperialisme catalanista a la Catalunya Nord i a on sigui.
Per altra banda, no deixa de ser significatiu que Amiel-Donat hagi convidat a participar en la seva campanya, per una banda, Georges Frêche, conegut pels seus exabruptes com ara titllar els harkis d’infrahumans, la darrera manifestació del qual ha estat “Els catalans em fan cagar (...) parlen català, així ningú no els entén a tres quilòmetres de casa seva”, i, per altra Hereu i Pagans; segur que la candidata a l’alcaldia de Perpinyà no hi veu pas cap contradicció, cosa que, evidentment, no diu pas gaire a favor del catalanisme del PSC.
En totes les vegades que he anat a Perpinyà, mai no m’he preocupat per saber on és el “Centro Español”, tot i que no em sembla pas malament que a Catalunya hi hagi centres espanyols, “casas regionales” o d’altres llocs de trobada per a gent estrangera; evidentment, jo al centre espanyol de Perpinyà m’hi sentiria del tot estrany. Per cert, què hi pot dir un sud-català al Centro Español de Perpiñán, perquè ací proclamar l’espanyolitat de Catalunya i dels catalans resultaria conflictiu ja que això portaria necessàriament a afirmar que el Rosselló és un territori espanyol ocupat per França igual com els britànics envaïren Gibraltar; per altra banda, per raons també òbvies, tampoc no s’hi pot defensar pas el dret de Catalunya a esdevenir un estat d’Europa.
La participació de Jordi Vera, el cap visible de Convergència a la Catalunya-Nord, a la llista d’Amiel-Donat és una prova de la política incoherent i extravagant que mena aquest dirigent, del tot contradictòria amb l’ideari de CDC; evidentment, el gran local que CDC que al centre de Perpinyà —molt més gran que el de Girona— no es paga pas amb els recursos de la secció nord-catalana, que té un molt reduït nombre de militants, sinó amb els diners que, des de Barcelona, hi envia Felip Puig.
Finalment, una dada que pot resultar aclaridora ha estat la negativa d’Enric Vilanova, cap d’ERC a Perpinyà, a participar en la llista d’Amiel-Donat, tal com havia fet en les anteriors eleccions, per considerar-la anticatalana, i durant la passada legislatura, Vilanova va lluitar per poder usar lliurement el català en els consells municipals perpinyanesos.
ERC i Unitat Catalana —els dos partits catalanistes existents a Catalunya Nord— s’han adreçat al PSC per demanar que dissuadeixi Hereu i Pagans d’acceptar la invitació, tot i que, de fet, l’assistència de socialistes sud-catalans a actes de la candidatura d’Amiel-Donat seria un bon argument contra la continuïtat del tripartit, igual com en el seu moment també hauria estat interessant esbombar l’estreta relació d’amistat existent entre Pasqual Maragall i Georges Frêche, qui fou alcalde de Montpeller abans d’arribar a la presidència de la regió del Languedoc-Roussillon, una construcció artificial de l’administració francesa on la Catalunya Nord hi està entatxonada juntament amb comarques del Llenguadoc.
Xavier Deulonder i Camins (14-6-2009)
deulonder@mesvilaweb.cat |
|
|
