Cada català rep de l'estat 2.600 euros menys dels que aporta, segons la Fundació Irla

El conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha presentat avui al vespre, en una conferència (pdf) a la Cambra de Comerç de Manresa les dades d'un estudi fer per la Fundació Josep Irla que diu que cada català rep de l'estat 2.600 euros menys dels que hi aporta. L'informe, que arriba duplicar el dèficit fiscal de Catalunya expressat als altres estudis més contundents d'aquesta mena, el dèficit s'ha duplicat els últims deu anys.

L'estudi explica que l'any 1995, la diferència entre els diners que Catalunya aportava a l'administració estatal i allò que se li retornava era d'una mica més de 8.000 milions d'euros. Aquesta xifra, però, ha augmentat fins als 18.600 milions el 2005. Això equival al 10,2% del producte interior brut. El secretari secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, creu que aquesta xifra ens ha de fer reflexionar. Segons Puigcercós, amb els diners que perd Catalunya en un any a causa del dèficit fiscal, es podrien pagar les inversions de l'estat previstes a Catalunya durant quinze anys.

L'estudi, a més, revela que per cada euro de què disposa la Generalitat per als serveis als ciutadans, el govern basc en disposa d'1,73, o sigui que el concert ecònomic basc garanteix un 70% més de recursos per habitant que no el sistema de finançament que hi ha a Catalunya.

L'informe de la Fundació BBVA

L'informe que va publicar el novembre la Fundació BBVA indica que Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són la comunitat segona, tercera i quarta amb més dèficit anual constant; és a dir, que aporten més diners a l'estat espanyol que no en reben. També s'hi diu que Catalunya té un dèficit anual de 6.934 milions; les Illes, de 770 milions; i el País Valencià de 228. A més, l'informe fa veure que el dèficit persisteix cada any, independentment dels canvis de govern. Tot i això, l'informe de la Fundació BBVA, que segueix un mètode de càlcul diferent al de la Fundació Josep Irla, diu que la comunitat amb més dèficit és la de Madrid.

Dos mètodes de càlcul

La diferència s'explica pel mètode de 'càrrega-benefici' que fan servir els autors de l'informe de la Fundació BBVA i segons el qual els diners destinats a un servei general no es compten en favor del territori on té la seu aquest servei, sinó del conjunt de l'estat, perquè se'n beneficia tothom, resideixi on resideixi. (Per exemple, els diners destinats al Ministeri de Defensa, amb seu a Madrid, no es consideren tornats a Madrid, sinó al conjunt de l'estat, perquè Defensa és de tothom.) L'estudi de la Fundació Josep Irla, per la seva banda, s'ha fet segons el mètode del flux monetari que atribueix la despesa al territori on es localitza.