Els sucs dels xalets, la mancomunitat de mosquits i la recollida d'escombraries

Des d’aquesta setmana el SETAC vol recuperar, periòdicament, la memòria del nostre municipi a través de les notícies i els butlletins d’informació municipal que va editar el consistori castelloní fa 25 anys.

Amb aquest exercici l’Ajuntament de Castelló d’Empúries pretén recordar, amb un somriure, aquelles notícies que van estar d’actualitat ara farà un quart de segle. Veurem així com els temps han canviat i ens endinsarem en el complex context social dels anys 80. En aquella època Castelló d’Empúries despertava i esdevenia mica en mica un municipi de pes específic a la comarca, amb poc més de tres mil habitants. Empuriabrava havia retornat a Castelló la importància social que havia perdut amb els segles.

L’any 1984 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries edita el primer número del “Pont Vell”, un butlletí d’informació municipal de dotze pàgines i en blanc i negre que pretenia informar a la població de les accions de govern, les activitats culturals i festives i un recull de les notícies que afectaven al nostre poble. “Un batec que reflecteixi les diverses activitats de la vida ciutadana de Castelló, una eina eficaç per acostar a cada llar les inquietuds de tots”, explicava en una carta l’Alcalde, Esteve Ripoll. En aquella època una revista d’aquest tipus esdevenia de gran utilitat i de gran interès degut que no existien gaires mitjans més que facilitessin la informació al ciutadà.

El despertar d’Empuriabrava al qual ens referíem es fa palés a la primera pàgina del butlletí, on ens expliquen les normes que havien de respectar els veïns de la marina a l’hora de dipositar les deixalles. Aleshores aquesta activitat passava a ser una gran novetat a Empuriabrava i pel que ens deia el butlletí aquesta només s’efectuava durant la temporada turística, del 30 de maig al 30 de setembre. Durant aquest període l’empresa Cemesa passava a recollir les deixalles en bosses, en un lloc elevat i visible, des de les 20 h fins a la mitjanit.

Al recull de premsa que oferia el butlletí podem llegir el ressò mediàtic que va ocasionar la creació de la mancomunitat del servei de mosquits amb titulars com “Los municipios de la bahía de Roses se unen para luchar contra los mosquitos” (El Correo Catalán -02/05/84-), “Catorce millones de pesetas para elminar los mosquitos de la bahía de Roses y el Baix Ter” (El Correo Catalán -04/05/84-). També podem observar com els pagesos començaven a veure inconvenients en el turisme “Castelló: Els pagesos tenen inconvenients pel turisme. Principalment els problemes de trànsit que es creen en la carretera Figueres-Roses, on s’hi troben cotxes i tractors” explicava l’Hora Nova del 18 de juliol de 1984.

L’any 1984 Castelló d’Empúries també era notícia perquè “No hi ha cap lloc on buidar aquest estiu els sucs dels xalets d’Empuriabrava” deia El Punt el 13 de juliol de 1984. L’any anterior el rec dels Salins pagava les conseqüències d’un buidatge massiu. A partir d’aleshores l’Ajuntament va estudiar crear una fossa oxigenada per donar solució a un conflicte definit com “una psicosi”. “Tothom té por de trobar-se els sucs de les fosses sèptiques al mig del camp o prop de les granges o de casa seva mateix”, recollia el rotatiu.

Afortunadament, avui dia, bona part dels habitatges d’Empuriabrava disposen de xarxa de clavegueram, un projecte d’una àmplia envergadura que va eliminar aquest gran inconvenient de la vida dels milers de veïns de la marina. És precisament amb testimonis com el que recollia el diari El Punt que podem observar, 25 anys després, la importància del projecte del clavegueram d’Empuriabrava.