Al Vila-real li va sobrar el temps de descompte i va empatar a dos contra el Màlaga, però continua segon..

Cal començar dient que aquest resultat no ha tingut conseqüències negatives per als grocs, degut a les derrotes que van patir tant el València com el Reial Madrid; tot al contrari, lúnic punt que van aconseguir al camp del Màlaga els distancia encara més d'aquests dos equips, que continuen tercer i quart respectivament, ara a dos punts d'ell, com també el Sevilla. Encara que el líder, l'intratable Barcelona, li du ja 5 punts de diferència

Però, tot i això, la sensació de decepció, d'haver aconseguit un sol punt en un partit que semblava ja guanyat, és gran. I és que el partit havia començat molt bé per al Vila-real, quan al minut 8 Rossi aconseguia el primer gol groc i ficava l'equip al capdavant del marcador --anecdòticament, en aquell moment el Vila-real era el líder provisional de la Lliga, ja que el Barça no jugava fins les 9 de la nit--. I, a més, els homes de Pellegrini van continuar els seus atacs, i així per exemple al minut 25 una pilota que va passar fregant el pal va ser a punt d'esdevenir el 0-2. Però, ben al contrari, al minut 29 van ser els locals els qui van aprofitar una falta directa per aconseguir el gol de l'empat i, encara que el Vila-real va prosseguir els seus atacs, també el Màlaga va atacar, i Diego López va tenir oportuntitat de lluir-se en diferents ocasions.

A la represa després del descans, els grocs van prosseguir els sues atacs-- per cert, encara ens estem preguntant per què demanaven penalti en certa ocasió els andalusos--, inclós un de Llorente al minut 67, que no va reeixir per per ben poc. I, dos minuts després, el mateix jugador aconseguia, ara sí, el que suposava el seu sisé gol en la Lliga, i segon de l'equip en el partit. Novament el Vila-real tornava a guanyar, novament tornava a ser líder provisional, i tot semblava indicar que el partit acabaria així, perquè a més l'equip continuava atacant; però... ja en el temps de descompte, els grocs es van deixar colar incomprensiblement una pilota que va significar el 2-2, i que va caure com un gerro d'aigua freda sobre tots els aficionats vila-realencs, que tenien la sensació, real, que els havien arrabassat la victòria en el darrer sospir, i de la manera més absurda. Com deia Senna, en en nom de tot l'equip, "ens n'anem a casa molt dolguts".


En canvi, va ser un magnífic partit el que van jugar diumenge a Castàlia els homes d'Abel Resino. Els dos gols, de Mario Rosas, de penalti, al minut 48, i d'Arana al 82, van ser la culminació d'un parit en el qual els albinegres van tenir durant gran part de l'encontre el camp completament controlat. Amb aquest resultat, el Castelló se situa ja en el quart lloc de la classificació de Segona A, amb 20 punts, a només un del Xerez i l'Hèrcules, que ocupen respectivament els llocs segon i tercer, i doncs places d'ascens a Primera. En canvi, són ja nou els punts que separen els albinegres de la zona perillosa de descens. Per tant, si l'equip continuara aquesta trajectòria, i en el proper encontre se sabera imposar justament a l'Hèrcules, rival directe, en Alacant, tot podria començar a semblar possible.