El BCE anuncia més mesures per a injectar liquiditat als mercats

El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a anunciar mesures coordinades amb la reserva nord-americana per a injectar encara més liquiditat als mercats, repetint el gest que ja va fer la setmana passada. Se suma a les mesures acordades ahir pels dirigents de la zona euro, que van decidir d'injectar recursos públics als bancs per assegurar els préstecs interbancaris. Les borses europees ja hi han respost positivament i han obert amb guanys (París, +4,52%; Frankfurt, +2,14%, i Londres, +0,66%).

Els caps d'estat i de govern de l'eurozona van decidir que no deixarien que cap banc fes fallida, si més no, fins a final del 2009. Seguiran, doncs, el model proposat pel primer ministre britànic, Gordon Brown.

El recel dels bancs a deixar-se diners ha estat decisiu en el desencadenament de la crisi financera. Segons Sarkozy, president actual de la Unió, els governs d'Alemanya, França i Itàlia presentaran entre avui i demà passat un pla contra la crisi. Ara, el president francès ha dit que la mesura no seria 'un regal als bancs', perquè els exigirien garanties.

Segons el ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, el govern espanyol no capitalitzarà la banca, perquè l'economia espanyola, va dir, és prou forta. Tot amb tot, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha convocat avui al migdia un consell de ministres extraordinari per a aprovar les mesures acordades ahir a París.

A la reunió del Palau de l'Eliseu, hi van assistir també el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet.

Els bancs britànics sol·liciten ajuda governamental

Expliquen el Sunday Times i algunes agències de premsa que el govern britànic preveu d'injectar 44.000 milions d'euros als quatre principals bancs del país, que tenen greus dificultats de finançament. Barclays, Lloyds, Royal Bank of Scotland i HBOS han demanat ajut al govern per a evitar la fallida. L'actuació, sense precedents, convertirà el govern britànic en el màxim accionista de dos d'aquests bancs, si més no. És previst que els bancs formulitzin la petició d'ajut avui mateix.

Precisament ahir, Brown, publicava un article al setmanari The Observer instant la resta de governs europeus a seguir la seva política de rescat.

Els ministres d'Economia de tot el món, del Fons Monetari Internacional, dissabte van donar suport al pla d'acció contra la crisi financera del grup del G7: 'Els 185 membres (de l'FMI) ens comprometem amb el pla d'acció' del G7, va dir Youssef Boutros-Ghali, ministre d'Economia d'Egipte i president del Comitè Monetari i Financer Internacional, principal òrgan directiu de l'FMI.

El president nord-americà George Bush va dir a Washington que calia unitat i una acció coordinada entre els països més rics del món per a gestionar la crisi econòmica actual. I el Grup dels Set (G7) va anunciar un pla d'acció contra la crisi financera a base de posar en joc tots els recursos disponibles per a evitar que els grans bancs facin fallida i la crisi s'agreugi encara més.

El G7, que agrupa els set països més rics del món (Alemanya, Canadà, els EUA, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit), no féu sinó una simple declaració de bones intencions, perquè no hi ha mesures concretes.

El pla d'acció proposat consta de cinc punts. Heus-ne ací els principals: donar suport als bancs per evitar el col·lapse del sistema financer, afavorir que torni a fluir el crèdit perquè funcionin els mercats monetaris, i assegurar-se que els bancs tinguin prou capital públic i privat perquè puguin prestar-ne a consumidors i empreses.