La governadora d'Alaska Sarah Palin, elegida número dos per a la candidatura de McCain

El candidat republicà a la Casa Blanca, John McCain, ha escollit la governadora d'Alaska, Sarah Palin, com a candidata vice-presidencial per disputar les eleccions a la Casa Blanca del 4 de novembre. La confirmació s'ha fet a Ohio poc després que ho avancessin diversos mitjans i ha assegurat sentir-se molt honrada per l'elecció. Palin és una ferma capdavantera del moviment antiavortista i partidària de les perforacions petrolieres de l'Àrtic.

McCain només ha tingut elogis per a la candidata a la vice-presidència a la Casa Blanca. Diu que és una 'esposa lleial, mare de cinc fills i una dona d'integritat'. Palin li ha respost dient que se sentia honrada, que és conscient que es tracta d'un gran repte i que no decebrà ningú, car pensa donar tot el que se li exigeixi.

Amb aquest nomenament inesperat, McCain vol contrarestar la popularitat d'Obama, que anit ha congregat vuitanta mil seguidors a Denver.

El perfil de la número dos

Nascuda a Idaho, de seguida la van portar a Alaska, el 1964. Va guanyar el càrrec de governadora d'Alaska ara fa dos anys per un gran marge de vots, i fou la primera dona en aquest càrrec.

També és la primera dona designada candidata a la vice-presidència pel Partit Republicà. Durant la campanya, apel·larà al vot femení demòcrata més centrista, decebut perquè Hillary Clinton no concorre a les eleccions.

A diferència de McCain, manté unes posicions socials molt conservadores: s'oposa al matrimoni homosexual i és partidària de la tinença d'armes. Ara, la seva elecció és un risc per a McCain, que sempre ha atacat Obama de manca d'experiència, tant nacional com internacional, un aspecte en què Palin no sobresurt, precisament. Però té fama de reeixir en tots els maldecaps amb què s’ha trobat.

Sorpresa

L'elecció de Palin és una sorpresa al si del Partit Republicà, perquè força mitjans creien que seria el senador Joe Lieberman o el governador de Minnesota Tim Pawlenty o l'ex-governador de Massachusetts, Mitt Romney, que també havia aspirat a dirigir el partit.