Ramon Tremosa: 'La reunió d'avui únicament servirà per endarrerir l'acord en matèria de finançament'

Avui es reuneix a Madrid el Consell de Política Fiscal i Financera espanyol. Segons el govern espanyol, la reunió hauria d'establir el full de ruta de la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes i hauria de deixar clar que s'ha de dissenyar entre tots. Però el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ja va dir ahir que només acceptarà de debatre-ho de manera bilateral amb l'estat, a la reunió que tindran ambdós governs el 28 de maig. Segons l'economista Ramon Tremosa, 'la reunió no servirà per concretar res'.

El PSC creu que la reunió d'avui servirà per explicar el model de finançament que defensa la Generalitat de Catalunya, basat en el fet que l'augment de població ha de determinar la millora del finançament. El govern valencià també és favorable a aquest model i el portaveu del PSC, Miquel Iceta, va dir ahir que estava totalment d'acord amb Francesc Camps, que diumenge va dir que el Principat i el País Valencià havien de començar a treballar conjuntament en aspectes com el finançament.

Precisament, les Corts Valencianes debatran demà una proposició no de llei del PP sobre l'actualització i la modificació del vigent model de finançament, atenent al creixement demogràfic que ha patit el País Valencià, mitjançant la incorporació de la variable poblacional al nou sistema.

El president balear, Francesc Antich, havia dit que les Illes també eren favorables a aquest model, però ahir va rebutjar de fer cap aliança amb la Generalitat Valenciana i la de Catalunya. Andalusia i Extremadura són obertament contràries a aquest model.

Endarrerir la negociació

Tremosa ha explicat a VilaWeb que la reunió sols pretén 'endarrerir la negociació' i prou. El govern espanyol pretén 'publicar les balances fiscals amb el temps just perquè no hi hagi temps de negociar'. D'aquesta manera, les dades se sabran a principi del mes de juliol i, en el cas de Catalunya, no hi haurà sinó quatre setmanes per a arribar a un acord'; en efecte, l'estatut estableix que el model de finançament català s'ha d'haver pactat, com a molt tard, el 9 d'agost. Però la voluntat del govern espanyol és de tancar el sistema de finançament autonòmic enguany perquè entri en vigor el gener de 2009.

De la reunió d'avui, Ramon Tremosa en diu que únicament és per a fer-se la foto, la 'gran especialitat de Zapatero', i que el president José Montilla ja tindrà un motiu per a dir que s'avança, per més que, de fet, no es concretarà res.

24.650 milions d'euros de dèficit fiscal en tot el país

L'any 2005 Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears van sumar un dèficit fiscal de 24.650 euros, segons l'estudi de la Fundació Irla (pdf), en què es va aplicar el criteri de despesa directa de cada comunitat.

L'estudi recalca que el País Valencià ha tingut dèficit fiscal, malgrat una renda mitjana molt inferior a molts territoris que tenen superàvit fiscal, com per exemple Castellà i Lleó. La renda d'aquest territori, durant molts anys, hauria justificat que rebés compensació del fons de solidaritat. Un altre cas preocupant és el de les Illes Balears amb un dèficit fiscal per persona/any de 3.893 euros, el més greu de tots.

La paradoxa de Castella i Lleó

L'estudi de la Fundació Irla exposa dades comparatives que conviden a reflexionar. Per exemple, comparant les xifres de superàvit fiscal per habitant de Castella i Lleó amb les del dèficit fiscal per habitant de Catalunya (quadre 2), es pot observar que, aproximadament, el superàvit fiscal per habitant de Castella i Lleó coincideix amb el dèficit fiscal per habitant de Catalunya. D'això, el document en diu 'paradoxes de la solidaritat a l'estat espanyol'.

I mentre que Catalunya és la quarta comunitat autònoma després de Madrid, el País Basc i Navarra en Producte Interior Brut (PIB) per habitant, és la novena en renda per habitant en poder de compra. És a dir, quan l'estat ha recaptat i distribuït els recursos públics, el Principat és superat per les tres comunitats autònomes esmentades i, a més, per Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria, la Rioja i, gairebé per Melilla. En el cas de les Illes Balears, passa de la setena a la desena posició. El País Valencià ocupa la posició número tretze quant a PIB, i la setzena respecte de la renda per habitant en poder de compra.