Grenlàndia veu reconegut el dret d'autodeterminació

Avui entra en vigor el nou estatut grenlandès, que van aprovar, el novembre passat, el 75% dels votants, i que atorga als grenlandesos, entre més coses, el reconeixement del dret d'autodeterminació, el dret de disposar dels recursos naturals i l'oficialitat de la llengua. La victòria electoral del 2 de juny del partit Inuit Ataqatigiit (IA, Comunitat del Poble) , demostra el gran suport que donen els grenlandesos a l'independentisme.

L'estatut dóna una amplia autonomia a l'illa àrtica, amb gairebé totes les competències transferides llevat de ciutadania, justícia, defensa, política monetària i política exterior. D'una altra banda, els recursos naturals (gas i petroli), els podran explotar lluirement si renuncien a rebre els subsidis dels govern danés. Segons el Servei Geòlogic dels Estats Units, el 30% de les reserves de gas del món encara per explotar es troben al cercle polar àrtic. En el cas del petroli, un 13%.

Grenlàndia és l'illa més gran del món, de 2,2 milions de quilòmetres quadrats, el 80% coberts de neu i el gel, i amb per 56.000 habitants. A l'illa, hi ha una important presència del poble inuit, una tribu indígena de 30.000 anys d'antiguitat i que viu repartida pels territoris d'Alaska, el nord del Canadà, Grenlàndia i la regió russa de Txukotka.

El partit socialista i independentista IA, presidit per l'ex-cantant Kuup Kleist (foto) va obtenir la victòria electoral el 2 de juny passat. Fins ara a l'oposició, l'IA va guanyar 14 escons dels 31 que té el parlament, amb què va trencar trenta anys d'hegemònia socialdemòcrata del partit Suimut. El Demokraatit, partit que defensa la unió amb Dinamarca, va aconseguir 4 escons.