Bill Gates cedeix el testimoni de Microsoft

William Henry Gates III, més conegut per Bill Gates (Seattle, 28 d'octubre de 1955), és un bon exemple de les passions contraposades que algunes persones susciten. Tant el seu nom com la seva gran empresa informàtica, Microsoft, no solen deixar ningú indiferent. Però detractors i defensors saben sobradament que Gates i Microsoft, i especialment el sistema operatiu Windows, formen part de la societat actual. Doncs avui, després de trenta-tres anys de governar el gegant informàtic, és l'últim dia que Gates estarà a primera línia.

Amb una mica més de mil set-centes setmanes a l'esquena, vol seguir els passos del seu vell company de la prestigiosa Universitat de Harvard i cofundador de Microsoft, Paul Allen. Aquest va deseixir-se de la companyia ben aviat per dedicar-se a canalitzar una part de la seva fortuna a través de la Fundació Paul G. Allen. Iniciatives seves són Experience Music Project, Science Fiction Museum and Hall of Fame, Flying Heritage Collection i Allen Telescope Array del SETI Institute. En el cas de Gates, els esforços i diners que dedicava a Microsoft els consagrarà a la fundació benèfica que va constituir amb la seva dona, Melinda French, l'any 2000.

Retirada gradual

La retirada de Gates del dia a dia de Microsoft es va començar a entreveure el 2000, quan va deixar les regnes del grup informàtic, en qualitat de president executiu, al seu company d'estudis universitaris, Steve Ballmer. I la confirmació va arribar el gener passat, quan al Consumer Electronic Show de Las Vegas ell mateix va anunciar que el 27 de juny seria el seu últim dia de feina. A partir de demà, doncs, Gates canviarà la seva agenda, però segur que continuarà mirant l'empresa de reüll. Se sap que un dia la setmana el dedicarà a Microsoft, on vigilarà de prop la tasca de les tres persones que l'han substituït (Ray Ozzie, cap d'arquitectura; Craig Mundie, cap de recerca i estratègia, i Steve Ballmer, cap executiu) des de la presidència del consell de direcció i com a màxim accionista. I és que la seva retirada coincideix amb una etapa d'incertesa: així com manté el domini aclaparador en sectors tradicionals com el sistema operatiu o els paquets ofimàtics, Microsoft no ha aconseguit d'imposar-se en cap dels terrenys oberts al tombant de segle: consoles de videojocs, cercadors i eines socials d'internet, plataformes de distribució de música... Ni amb els mètodes del passat, com ha demostrat l'operació recentment fracassada d'adquirir Yahoo! a cop de talonari.

Primera fundació benèfica

Tot i que molts analistes parlen d'una retirada més simbòlica que no pas real, Gates no ha dubtat a dir que el 27 de juny seria la primera vegada que realment canviaria de carrera des dels disset anys. Per demostrar que vol deixar de ser conegut (només) com a informàtic, Gates i la seva dona, Melinda French, volen col·locar el seu nom al costat de grans empresaris nord-americans que van dedicar grans sumes a l'obra filantròpica, com Carnegie i Ford. Durant tretze anys seguits, del 1993 a 2006, Gates va primerejar la llista d'homes més rics del planeta, segons l'oficiós rànquing de la revista Forbes, una plaça que va cedir el 2007 a l'empresari nord-americà Warren Buffet i al magnat mexicà de les telecomunicacions Carlos Slim. Es calcula que actualment té 58.000 milions de dòlars, molts dels quals aniran a parar a la Fundació Bill i Melinda Gates. Amb 26.000 milions de fons el 2006, i la previsió de 31.000 milions més aportats per l'inversor i amic de Gates, Warren Buffet, és la fundació benèfica més important del planeta. A més de destacar-se per la suma econòmica, també es diferencia de moltes iniciatives filantròpiques pels mètodes que fa servir: sols assumeix problemes que considera que pot resoldre amb els recursos que hi pot aportar.