Fracassa la reunió entre els caps de govern basc i espanyol

La reunió entre el president del govern basc, Juan José Ibarretxe, i el seu homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha acabat sense cap acord. Ibarretxe li ha presentat el seu pla de consulta popular sobre el futur del País Basc que farà el 25 d'octubre, però diu que l'ha vist a la defensiva. 'Me'n vaig amb la sensació que el PSOE només té un projecte per al País Basc, el de fer eleccions anticipades. Qui només té al cap això, no hi té solucions', ha dit.

Ibarretxe tenia la intenció d'aconseguir un pacte polític sobre dues bases: rebutjar la violència i respectar el dret de decidir del poble basc. L'acord seria el pas clau per aconseguir la pau i obrir un nou marc polític. 'Però he trobat que el president espanyol era a la defensiva. No hem de tenir por a la democràcia, a què la societat sigui consultada', ha dit. Tot amb tot, ha dit que és convençut que l'acord encara és possible.

Acord entre bascos

El president espanyol ha posat dues condicions per acceptar qualsevol proposta del govern basc: que siguin pactades per tots els partits bascos i que respectin la constitució espanyola.

Ibarretxe ha negat que la proposta sigui unilateral i que primer l'hagi de pactar amb els partits bascos. Ha dit que ja es va fer fa vint-i-vuit anys, amb l'Estatut de Gernika, i que l'estat espanyol encara no l'ha acomplert. 'És un incompliment de la paraula donada al poble basc. Quan Zapatero va arribar a la Moncloa, hi havia trenta-set transferències pendents. Ara, continuen sent les mateixes. És l'únic president que no ha transferit cap competència prevista per l'Estatut.'

El cap de govern espanyol ha ressaltat els acords a què ha arribat amb el basc durant els quatre anys que ha governat, en infrastructures, en polítiques socials i en finançament, per exemplificar que és obert als acords.

Zapatero, renuent

El president espanyol ja havia dit més d'una vegada que es negaria a subscriure cap acord amb Ibarretxe i li diria que els bascos no volen aventures que superin la constitució espanyola, i que tots dos governs han de promoure la convivència. En un acte del PSE-PSOE a Barakaldo, va dir que el president basc hauria de parlar més amb el cap dels socialistes bascos, Patxi López, perquè té un coneixement profund de la societat basca.

Però entre els arguments d'Ibarretxe per a convèncer Zapatero que l'acord democràtic és possible, hi ha el document 'Bases per al diàleg i l'acord polític', anomenat Pacte de Loyola, que van ser a punt de subscriure el PNB, el Partit Socialista d'Euskadi i l'esquerra independentista el 2006.

Ha dit que és disposat a re-negociar tots els punts d'aquell acord que incomodin Zapatero. Entre més coses, preveia la constitució d'un òrgan institucional comú, format pel País Basc i Navarra, i la plena normalització lingüística. Però el president espanyol ha dit que en cap moment han parlat de res que fes referència a Navarra.

El referèndum, de totes passades

Si els dos governs no arriben a cap acord, Ibarretxe preveu que el referèndum del 25 d'octubre servirà per autoritzar-lo a enviar un mandat imperatiu a totes les parts (ETA, govern espanyol i partits polítics bascos) amb vista a desenvolupar un doble procés de diàleg i de negociació que foragiti la violència i resolgui el conflicte.

El president basc és conscient que, en aquest segon cas, la consulta no serà jurídicament vinculant, però sí que serà vàlida políticament, social i democràtica. 'Posaré en mans de la societat basca la clau per a obrir un nou marc de solució', va dir al parlament basc el 28 de setembre.

La reunió venia precedida pels últims atemptats d'ETA (la mort d'un guàrdia civil i d'un ex-regidor socialista a Arrasate) i per una moció del parlament basc que acusa el govern espanyol d'emparar la tortura.