L'ASEAN demana a Birmània que no reprimeixi els manifestants

L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) s'ha afegit avui a la condemna de bona part de la comunitat internacional al règim militar de Birmània. L'organització ha reclamat a la junta militar que deixi d'utilitzar la violència en contra dels manifestants. Així mateix, li ha demanat que cerqui una solució política al conflicte. Els ministres d'afers exteriors que integren l'ASEAN també´s'han mostrat 'horroritzats' per l'ús d'armes automàtiques en contra de la població civil.

I és que la junta militar de Birmània ha endurit avui la repressió dels manifestants a favor de la democràcia. Avui els soldats han disparat la població civil, provocant diversos morts i desenes de ferits. Entre ells, hi ha un fotògraf japonès. En efecte, les autoritats estan duent a terme una campanya en contra dels periodistes, per evitar que els mitjans de comunicació es facin ressò de les protestes. D’aquesta manera, el govern requisa càmeres, mòbils i portàtils.

Aquest matí, més de deu mil manifestants, principalment joves, han continuat les protestes a Rangun, tot desafiant soldats i policies armats a la zona de la Pagoda Sule. A la protesta només hi participaven un grapat de monjos, contràriament als últims dies, en què aquesta comunitat ha sortit en massa als carrers del país per protestar contra el règim dictatorial de la Junta Militar.

Precisament ahir, els militars van agredir i detenir prop de dos-cents monjos, a més d'assaltar monestirs de diferents parts del país. No pas menys de cinc persones han mort en les manifestacions a mans de la policia i l'exèrcit en els últims dies.

Xina veta la condemna de l'ONU

El vot contrari de la Xina ha fet que el Consell de Seguretat de l'ONU no hagi condemnat Birmània per la repressió contra la població civil. Ni els Estats Units ni Europa no han aconseguit que el màxim òrgan de seguretat imposés sancions a la junta militar que governa el país, i l'ONU només ha emès un comunicat en què insta el govern de Birmània a contenir els atacs dels darrers dies contra la població.

Precisament, el govern birmanès ha acceptat avui que l'enviat especial de l'ONU Ibrahim Gambari visiti el país.

El govern xinès considera que les sancions no serien de cap ajuda per calmar el conflicte. I tampoc el govern rus, que té acords comercials amb Rangun, veu amb bon ulls les possibles sancions. De fet, Rússia el mes de gener passat ja va vetar al costat de la Xina una condemna a Birmània per part del Consell de Seguretat. I aquesta matinada el govern rus s'ha limitat a dir que la situació de Birmània no afecta les relacions internacionals i que, per tant, s'ha de tractar com un afer intern. Els recursos de gas i petroli del Birmània fan molt difícil que la comunitat internacional permeti d'aïllar el règim militar d'aquell país.

De totes maneres, els Estats Units i els països europeus, paral·lelament, en un comunicat enviat a la Xina, demanen que pressioni el règim birmà perquè aturi la violència. A més, el Consell de Seguretat ha aprovat l'enviament de l'enviat especial de l'ONU, Ibrahim Gambari, a la zona, per fer de mediador en la crisi.

Vuit-cents detinguts

Les protestes contra el règim de Rangun ja han fet més de vuit-cents detinguts les darreres hores. Ahir, milers de persones, liderades per monjos budistes, van tornar a sortir als carrers de Rangun, la capital de Birmània, per protestar per la prohibició dictada per la junta militar que governa el país de celebrar assembles públiques. La policia va reprimir la marxa amb trets a l'aire, cops i gasos lacrimògens i va detenir centenars de persones. En els disturbis podrien haver mort cinc persones.

En els últims dies, unes cent cinquanta mil s'han manifestat pacíficament contra la dictadura militar que controla el país però fins ahir el règim no havia actuat. La protesta de dimecres va ser la resposta de la decisió presa el dia abans per la junta militar d'establir un toc de queda nocturn i prohibir les reunions públiques de més de cinc persones.

Ressò internacional

La blocosfera internacional també s'està fent ressò de les protestes de Birmània. A Global Voices Online, molts blocaires temen que el conflicte acabi amb un bany de sang, com va passar el 1988, quan una revolta popular va ser sufocada i l'exèrcit va instaurar la dictadura. També defensen el dret dels monjos budistes a encarar-se amb el règim militar.