Moriscos, la nostra responsabilitat

Les institucions han silenciat la commemoració dels quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscos del nostre país; ells que hi van viure abans que nosaltres; ells amb qui vam conviure durant segles. En un moment de retrobament paradoxal amb gent de la seua cultura i nissaga que vénen a Europa per emprendre una nova vida han hagut de ser les institucions culturals i cíviques les que recordassen aquell passat i la nostra responsabilitat en aquell crim, llunyana, inconcreta, però no per això menys colpidora.

La meua família materna, els Montesinos, tenen datada l'arribada a Llíria en companyia del rei Jaume. I avui fa quatre-cents anys dos Montesinos van establir-se a Bétera, on romanem encara. Però no van establir-s'hi perquè sí o per atzar. Ho van fer perquè dies abans un decret reial havia ordenat de foragitar del poble tots els habitants moriscos, que hagueren de fugir amb la roba que duien mentre els nostres avantpassats, els meus ben concrets i identificats, prenien possessió de les terres i de les cases que el rei conqueridor els havia promès, als moriscos, per sempre. No és que em senta culpable; han passat massa segles com per a poder sentir alguna cosa semblant a una culpa personal. Però crec que no podem estar orgullosos d'haver-nos aprofitat d'aquell fet.

Encara menys avui quan la vella idea d'aquell regne on convivien les tres religions d'Abraham torna a prendre, més o menys, forma. Amagar el passat, oblidar allò que nosaltres, com a poble (encara que ja no tinguéssem el poder polític) vam fer o vam acceptar no ens servirà de res cara al futur. En canvi reconèixer-nos en l'enyorança escrita o cantada d'aquells qui van haver de reconstruir la vida a l'altra riba de la Mediterrània ens pot ajudar a entendre. A entendre'ls, a ells, però també a entendre'ns a nosaltres mateixos. Als qui poblem avui la Catalunya Nova, el Regne de Mallorques o el Regne de València, aquells territoris on 'els altres' van ser veïns nostres fins que la intolerància no es va fer llei i la violència no els va cobrir de por.

(PD. Dissabte a Llíria un gran concert al Pavelló amb Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra, l'Orquestra àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria servirà per retre homenatge a aquells qui han estat absents de la terra, que també seua, aquests últims quatre-cents anys. És una ocasió única de prendre consciència d'això que va passar...)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet