Opinió
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Vicent Partal
10.03.2009
La voracitat dels espanyols
Avui, molt probablement, el PSOE i el PP anunciaran que es posen d'acord per fer govern al País Basc. Desallotjant la força més votada i després d'haver deixat fora de la llei set diputats de D3M que no es van arribar a comptar i que, curiosament, si no hagueren estat il·legalitzats, haurien fet impossible aquest govern nacionalista espanyol que ara veurà la llum. A banda més consideracions, hi ha un fet que resulta demolidor i és que els molts serveis prestats pel PNB a la democràcia espanyola i al PSOE mateix no serveixen de res, després de trenta anys. És l'escenificació d'una voracitat que potser tindrà conseqüències a llarg terme.
Va haver-hi un moment que el PNB va decidir, a diferència d'allò que propugnava l'esquerra abertzale, d'apuntalar la fràgil democràcia espanyola. El PNB no va votar ni va acatar la constitució espanyola i és més que probable que, si haguera optat per seguir el camí de la confrontació, segurament que tot hauria estat molt més difícil, però possiblement avui el País Basc no formaria part d'Espanya. Fos com fos, va ser la seua decisió i no l'han traïda mai. Van apuntalar el PSOE i van apuntalar el PP i van apuntalar de nou el PSOE. I no solament apuntalar. Avui sembla un sarcasme recordar que quan pitjor estava el PSOE, acorralat per la corrupció i enfangat en el terrorisme d'estat, el PNB va optar per governar amb ells, quan era més fàcil evitar-los. I després han estat responsables polítics del PNB els qui han hagut d'ordenar a l'Ertzaina detencions i dissolucions que vorejaven l'absurd i la bogeria. I ho han fet. És veritat que en algunes ocasions el PNB ha provat d'acostar-se a l'esquerra abertzale i trobar una eixida sobirana al seu país. Però, la major part d'aquests últims trenta anys, el PNB, l'ha passada ajudant a governar els dos partits que ara, per molt que es maten entre si a Madrid, no s'avergonyeixen d'abraçar-se a Vitòria amb la finalitat de pegar una solemne puntellada al PNB, allà on fa mal.
Segur que avui molts del PNB s'han penedit d'haver estat tan bons xicots. Sap greu dir-ho, però és tard. Tret que ens trobem a la primeria d'una nova etapa. Perquè jo estic convençut, i als fets em remet, que el nacionalisme espanyol ha decidit pitjar l'accelerador d'una nova transició i que la peça central d'aquest procés és laminar els partits nacionalistes de les altres nacions, com ja han fet a Euskadi. Laminar-los, ep, fins a l'extrem d'aprovar una llei electoral que algun dia els convertirà, ens convertirà, en insignificants. CiU i PNB comencen a saber, sembla, com les gasten aquesta gent i quin preu atorguen a la seua provada lleialtat institucional. El BNG, Esquerra i els altres encara oscil·len entre el somni de la impossible Espanya plural i la indignació. Però la veritat és que el carrer se'ls torna cada vegada més estret. I si ara cap partit català, ni CiU, ni Esquerra ni ICV no corre a pactar amb Zapatero, potser som davant el primer indici que el canvi no necessàriament serà a pitjor.
Nosaltres i els bascos encara som a temps d'adonar-nos, com diu la popular 'albà' valenciana, que per guarir el mal d'Almansa no ens vindrà res de Madrid. I si això passa de veritat, la voracitat que delecta avui el Patxi i el Zapatero i el Rajoy potser els escanyussarà i tots.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015