 |
Alan Bennett
'Una lectora poc corrent'
Empúries
|
----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Empúries
|
|
Era la nit del banquet d’estat a Windsor, i quan el president de França va ocupar el seu lloc al costat de Sa Majestat, la família reial va formar darrere seu i la processó es va començar a moure lentament en direcció a la Cambra Waterloo.
—Ara que el tinc per a mi sola —va dir la Reina, mentre somreia a dreta i esquerra tot travessant la gentada resplendent—, em delia per parlar amb vostè de l’escriptor Jean Genet.
—Ah —va dir el president—. Oui.
La Marsellesa i l’Himne Nacional van imposar una pausa, però quan tots dos van ocupar els seus seients Sa Majestat es va girar cap al president i va reprendre la conversa.
—Homosexual i carn de presidi, ¿era, malgrat tot, tan dolent com el pintaven? O, més ben dit —i llavors va agafar la cullera de la sopa—, ¿era tan bo?
Desprevingut i desinformat sobre el tema del dramaturg i novel.lista glabre, el president va buscar amb certa desesperació la seva ministra de Cultura. Però estava en plena conversa amb l’arquebisbe de Canterbury.
—Jean Genet —va repetir la Reina, servicial—. Vous le connaissez?
—Bien sûr—va dir el president. —Il m’intéresse—va dir la Reina.
—Vraiment?
El president va deixar la cullera damunt de la taula.
Seria una nit molt llarga.
|
