| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Anar a portada | Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Biblioteca | dimarts, 19 de març de 2024


 LLIBRE DE LA SETMANA 02/01/2006 06:00 

Diversos autors
'Cap on van els valors?'

Angle editorial i Unescocat

----------
+ Fitxa de l'editorial
+ Angle editorial i Unescocat
  CAP ON ANEM? (fragment del pròleg)



Josep-Maria Terricabras, IEC

Catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona





La pregunta 'Cap on van els valors?', plantejada per la UNESCO a una cinquantena d’intel·lectuals d’arreu del món, no és gens trivial. D’aquí que els autors d’aquest volum enfoquin l’interrogant des de molts punts de vista i que hi donin respostes ben diverses, de vegades complementàries, de vegades, no.



1. El sentit d’aquest volum



De fet, les preguntes que ens fem a la vida acostumen a ser més importants pels problemes que plantegen que no pas per les respostes que obtenen. Es comprèn, doncs, que, tot i la importància que concedim, per exemple, als interrogants sobre el canvi climàtic o sobre el neoliberalisme econòmic, la majoria dels humans considerem encara més importants un altre tipus d’interrogants -com els que ens plantegem sobre la felicitat, el sentit de la vida o el bé i el mal-, interrogants que són força més vagues i imprecisos, però també més persistents, inaplacables, interrogants que ens semblen decisius encara que tots sapiguem molt bé que tenen -si en tenen- molt poques perspectives de trobar respostes definitivament satisfactòries.



I és que les preguntes que ens fem al llarg de la vida són més importants pel tipus d’inquietud que revelen que no pas per les respostes que provoquen. De fet, les grans preguntes que s’han formulat els humans (com ser feliç?, com m’hauria de comportar ara?, quin sentit té la meva existència?, hi ha vida després de la mort?, quina és la voluntat de déu o dels déus?) han estat sempre preguntes que no tenen solució o que no en tenen una de sola -encara que de vegades es vulgui simular que sí, per tranquil·litzar els esperits o per controlar-los-, preguntes que han posat, per tant, de manifest, que totes les preteses solucions que se’ls poguessin donar només eren provisionals i insatisfactòries, però que no ho eren pas per incapacitat nostra -com sovint passa en la resposta a problemes concrets de la vida quotidiana o de la ciència-, sinó per la naturalesa mateixa dels interrogants plantejats. Podem dir, doncs, que les bones preguntes, les preguntes més importants, són que les que tenen valor i importància per si mateixes, tant si acaben provocant una resposta, com si en provoquen moltes, o cap.



És clar que aquestes preguntes importants no són pas exclusives de la filosofia ni apareixen pas només quan es fan altíssimes disquisicions teòriques. De fet, la vida quotidiana és plena de preguntes importants -si es vol, profundes-, amb les quals hem de viure sense que hi puguem donar respostes definitives. Per això, les teories, per ben estructurades que siguin, només ens ajuden una mica -com qui diu, a distància- quan hem d’abordar qüestions tan quotidianes com les relacionades amb l’amor i l’odi, amb el deure i la llibertat, amb el desig o l’esperança. I per això trobar definicions precises i rodones per a tots aquests conceptes pot ser
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000