Pumpido diu que el dubte és "si s'ha anat massa lluny" contra ANB i contra Abertzale Sozialistak

14:2817.05.2007

Afirma que il·legalitzar totes les opcions de l'esquerra abertzale és un "Guantánamo polític" que "empeny a la violència" el col·lectiu.

MADRID, 17 (EUROPA PRESS)

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha afirmat hui en els Desdejunis Informatius organitzats per Europa Press que el dubte és si la Fiscalia ha "anat massa lluny" en anul·lar 386 llistes de les agrupacions d'Abertzale Sozialistak (AS) i del partit Acció Nacionalista Basca (ANB), ja que hi ha pobles on quasi no ha quedat cap candidatura que concórrega a les pròximes eleccions del dia 27.

En este sentit, Conde-Pumpido ha assenyalat que el Tribunal Constitucional havia dit "que és possible" que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat s'hagueren "excedit", i a continuació ha agregat: "però ha passat". Tot i això, en la seua intervenció ha destacat que l'auto de l'Alt Tribunal en què va confirmar l'anul·lació de 133 llistes d'ANB no va trobar "ni retrets, ni suggeriments, ni censures" a l'actuació del Ministeri Públic o dels Servicis Jurídics de l'Estat.

El fiscal general ha explicat que hi ha dos tipus de concepcions en relació amb la Llei de Partits, una que s'até al que diu el text legal i una altra que considera que els 150.000 votants de Batasuna no poden votar i que cada vegada que decidixen votar a unes llistes que no són les seues, però són pròximes, cal il·legalitzar-les.

Segons la seua opinió, esta segona concepció de la llei de partits intenta establir una espècie de "Guantánamo electoral", quan la "llei de partits empeny cap a la pau".

EMPÈNYER CAP A LA DEMOCRÀCIA

Després de recordar que l'esquerra abertzale "naturalment" pot votar a un partit del seu propi àmbit ideològic, que repudie la violència, perquè no està privada del seu dret al vot, ha agregat que el que ell pretenia era "empènyer la gent a participar democràticament i pacíficament".

"El que volem nosaltres no és empènyer-los cap a la violència per no deixar-los cap camí, sinó empènyer-los cap a la democràcia", ha assegurat.

En este sentit, va recordar que "la llei de partits no empeny els 150.000 votants del món de Batasuna cap a la violència, sinó que els empeny cap a dins del sistema. El que pretén és que totes estes persones s'incorporen al sistema democràtic i per tant participen en la democràcia a través d'un partit que repudie la violència i assumint la democràcia".

PROCÉS D'EXTINCIÓ D'ETA

Després de ser preguntat sobre si la decisió de no impugnar més llistes d'ANB formava part d'un suposat procés de pau, Conde-Pumpido ha contestat que, segons la seua opinió, "té a vore amb el procés d'extinció en què es troba ETA i en el de reconversió" del món abertzale per a "incorporar-se al sistema democràtic. Ha agregat que és "indubtable" que, tot i que en qualsevol moment puga "donar-nos un ensurt", el temps del terrorisme etarra "s'ha acabat, és obsolet".

Pel que fa a per què no s'ha actuat contra més llistes, el fiscal general ha recordat que s'havien impugnat les principals i s'ha remés a la jurisprudència del TC, que ha declarat que "els violents han de ser apartats, perquè ningú pot fer compatible les urnes amb les armes. Ningú pot participar en el procés electoral si alhora utilitza la violència".[FIN]