Editen uns diaris que rememoren la invasió nazi de Praga a través de la mirada d'un nen de 14 anys

19:0812.06.2006

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

L'editorial Acantilado acaba de publicar 'Diario de Praga (1941-1942)', de Petr Ginz, uns diaris esgarrifosos que rememoren la invasió nazi i la persecució nazi a Praga a través dels ulls del jove autor de 14 anys, que va acabar deportat i assassinat al camp de concentració d'Auschwitz mesos abans de l'alliberament.

Comparats amb el 'Diari d'Anna Frank', els diaris, que han estat editats per la germana de l'autor, Chava Pressburger, descriuen la vida de Petr Ginz a Praga entre setembre de 1941 i agost de 1942 i són un reflex de la difícil situació de la ciutat després de la invasió de les tropes hitlerianes.

Els diaris van tenir un llarg esdevenir fins que han tornat a la família Ginz. El seu pare va lliurar, després de l'alliberament dels camps de concentració, els documents de Petr a una amiga per evitar el dolor de la mare i quan aquesta dona va morir, els diaris de Petr i altres documents van quedar reclosos a les golfes de la casa.

El propietari de la casa els va descobrir després de veure que l'astronauta israelià Ilan Ramon -que va morir en l'accident del Colúmbia el 2003- mostrava un dels dibuixos de Petr i els va reconèixer com els que tenia en caixes emmagatzemades.

La germana de Petr Ginz, Chava Pressburger, ha explicat avui a Barcelona que en els diaris del seu germà es "deixa constància" de la persecució que patien els jueus i com eren reclamats per als 'transports' als guetos i camps de concentració de l'est, a causa de la voluntat del seu germà de "constatar" els "esdeveniments poc habituals" que succeïen.

Pressburger, dos anys més petita que Petr Ginz, ha remarcat que l'escriptura del seu germà va a anar tornant-se "nerviosa", partint del repàs a la "vida quotidiana" de les seves primeres notes, a mesura que és conscient que serà deportat al gueto de Terezin, en què va estar dos anys abans de ser enviat a Auschwitz i morir en les càmeres de gas.

La germana de l'autor, que es dedica a les arts plàstiques i es va exiliar a Israel després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, ha dit que tant ella com Peter van ser enviats a Terezin als 14 anys, ja que en no ser la seva mare jueva no eren enviats de manera immediata.

Chava Pressburger ha afirmat que quan el seu germà escrivia aquests diaris "no era conscient del verdader abast de la tragèdia jueva" ja que les forces alemanyes "ens enganyaven i ocultaven les seves verdaderes intencions: l'hegemonia germànica i l'extermini jueu".

Pressburger ha definit el seu germà com un nen "molt creatiu" que en tot moment "estava escrivint i dibuixant". La facilitat per a l'escriptura era tal que va escriure vuit novel·les de ciència-ficció i fins i tot es va inventar que una d'aquestes era una traducció al txec d'una obra perduda de Jules Verne, basada en un dictador que atemoria la població d'Àfrica.

La germana de Petr Ginz ha recordat que en aquells anys en què se situen els diaris els canvis van ser "molt importants per a uns nens com nosaltres" ja que no ens permetien jugar al parc, anar al cinema o tenien molts problemes per trobar menjar. Un dels fets que recorda amb més insistència és la "gran tensió" que va haver-hi després de la mort a Praga del cap de les SS Reinhard Heydrich.

Chava Pressburger ha assenyalat que tant a Praga com a Terezin hi havia "rumors" del que li estava passant a la població jueva, però "els alemanys ocultaven informació". "A Terezin, tot i això, ja pressentíem que alguna cosa molt dolenta passaria", ha afegit.

'Diario de Praga (1941-1942)' es completa amb alguns textos que Petr Ginz va escriure a Terezin ja que "volia que el lector tingués una imatge calidoscòpica del meu germà", veure "com havia madurat" i demostrar el seu "potencial" com a autor, i dibuixos del jove.