Fa dies que llegim notícies vinculades al sector del turisme, un sector importantíssim per a l'economia de les comarques gironines i que lamentablement a hores d'ara també pateix l'impacte de la crisi econòmica. A la ciutat de Girona, a la crisi s'hi afegeix que el sector està en desacord amb l'estratègia seguida per l'àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat de l'Ajuntament. A la regidora d'aquesta àrea, la vam poder sentir explicar que Girona no necessita tenir una marca turística pròpia, i que ja li sembla bé que la ciutat s'englobi en la marca Catalunya, i més concretament sota l'estratègia del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona. Després de conèixer la notícia que el Patronat de Turisme ens promociona amb imatges de platges de les Bahames, costa d'entendre que la nostra ciutat confiï la seva promoció posant-se sota el mateix paraigua que la resta de zones de la demarcació, enfocades clarament al que es coneix com a turisme de vacances, quan nosaltres ens volem especialitzar, segons l'Ajuntament, en el turisme congressual i de negoci.

Segur que la majoria dels ciutadans estem satisfets amb la construcció de l'Auditori-Palau de Congressos, però també és ben cert que, a part del retard en la construcció i les desviacions respecte del pressupost inicial, el ritme d'activitat congressual no ha estat, ni serà de moment, el desitjat i esperat pel sector econòmic de la ciutat. L'equip de govern ens ha informat, en reiterades ocasions, que el 2007 la repercussió econòmica del Palau de Congressos a la ciutat va suposar vuit milions d'euros, i que el 2008 hi va haver 140 usos entre congressos, convencions, actes d'empresa, seminaris... Quantitat una mica allunyada de les 180 activitats del mateix tipus que va acollir, per exemple, el Palau de Congressos de Donostia, amb un grau d'ocupació (dies d'ús) del 82%. Així doncs, quin ha estat el percentatge d'ocupació real del Palau de Congressos a Girona? Quin impacte econòmic hauria suposat tenir un 100% d'ocupació de les sales? No n'hi ha prou a fer públic quants actes s'han fet, sinó que hauríem de saber quants actes s'haurien pogut fet. Des d'un punt de vista de gestió econòmica, queda clar que en l'actualitat l'equipament no dóna ni els resultats d'ocupació ni de rendibilitat esperats (que, en canvi, sí que s'exigirien en el sector privat) i de moment l'auditori continua mantenint-se, en part, gràcies a les aportacions dels patrons i mecenes.

Els punts febles Quina és realment la raó per la qual l'auditori no té una ocupació prou gran? L'equip de govern reitera que no hi ha prou places hoteleres, un dels punt febles (i no pas l'únic) detectats per la consultoria de KPMG en el seu informe sobre ocupació congressual. Però què ha fet l'Ajuntament de Girona per solucionar els «punts febles» identificats en l'informe i que van vinculats únicament i exclusivament a la seva estratègia de gestió municipal? S'han millorat els problemes d'accessibilitat a l'auditori? Existeix actualment un bon servei del transport públic per atendre les necessitats dels congressistes? Els vull recordar que el Bus Nit Auditori –només fa un servei especial els dies d'espectacle cultural– ni tan sols s'atura davant de l'auditori, sinó que fa la parada davant del palau firal. I els taxis tenen les parades més properes a l'estació de trens o davant de correus...