Maria José Vázquez, la presidenta de la Confederació ECOM, que aplega més d'un centenar d'entitats de discapacitats físics de tot Catalunya, ho té molt clar: «Si no s'adapta el transport, no hi haurà autonomia real.» Explica que per moltes polítiques laborals, educatives o de promoció del col·lectiu que es facin des de l'administració, si no s'aconsegueix que les persones amb mobilitat reduïda es puguin moure en transport públic, «totes aquestes intervencions en favor de l'autonomia fracassaran». Vázquez reconeix que, en els darrers anys, s'ha avançat en l'adaptació de diversos mitjans de transports, com ara el metro, els autobusos urbans de Barcelona i els ferrocarrils de la Generalitat. Considera, però, que encara queda molt camí a recórrer, sobretot, en el cas de la Renfe i dels autobusos interurbans. Assegura que existeix un diàleg «fluid» amb TMB i Ferrocarrils i que ara s'ha obert «una via» de diàleg amb Renfe i els autobusos interurbans.

«El punt feble del metro és la separació entre la via i el comboi», afirma Vázquez. Explica, però, que a l'estació de Sagrada Família ja s'ha provat un sistema que soluciona el problema. «Demanen que es doti de pressupost i de calendari la implantació d'aquest sistema arreu», afegeix. Malgrat que el 100% de la flota de busos a Barcelona està adaptada, també hi ha un punt feble: les parades. Existeix, però, un pla per anar-les adaptant. A més, «alguns dels autobusos s'han quedat obsolets amb rampes antigues», explica Vázquez. Lloa el sistema d'informació dels Ferrocarrils que afavoreix que «ningú es quedi penjat», però també lamenta que hi hagi una separació entre la via i el comboi.

El cap de Departament de Serveis Socials i afiliats d'ONCE Catalunya, Salvador Castanyer, diu que la Renfe és «probablement el transport més utilitzat per les persones cegues». Tot i això, es troben amb diverses dificultats com ara que no existeix megafonia a tots els combois, o que no hi ha assistència a les estacions. Considera com Vázquez que, en el cas de Barcelona, s'ha avançat molt fins a convertir-la «en un exemple d'accessibilitat». Malgrat tot, la mobilitat no sempre és fàcil. Posa com a exemple els autobusos: «Si no es van anunciant les parades, la persona cega ha d'anar preguntant a la gent. Una situació similar a la que es viu en alguns trens». En el cas del metro, però, explica que s'està implantant un sistema per millorar l'accés a la informació a través d'un comandament. «S'està avançant gràcies a tothom», sentencia.