Un transport públic sense obstacles beneficia a tothom. Si no que ho diguin a una mare que viatja portant el seu fill al cotxet. La cara i la creu de l'accessibilitat són les estacions d'Hostafrancs i la de la plaça d'Espanya. La primera està perfectament adaptada i les persones amb mobilitat reduïda i els discapacitats sensorials poden entrar i sortir de l'estació amb total autonomia, sense haver de demanar ajuda a ningú. L'estació de la plaça d'Espanya de metro no té cap ascensor i les escales, fins i tot les que són mecàniques, són de vertigen, difícils de superar fins i tot per a algú que senzillament va carregat amb el carretó d'anar a comprar.

La protagonista d'aquesta història, la mare amb cotxet, no té cap problema per arribar a Barcelona amb el metro del Vallès de FGC. La majoria de les estacions d'aquesta línia estan adaptades i dins els combois, diferenciats d'un color diferent, hi ha seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda. La primer sorpresa la té quan arriba a la plaça de Catalunya i vol agafar el metro. Tot i que l'estació està adaptada, no funciona l'ascensor que enllaça el vestíbul amb l'andana. No hi ha cap paper ni ningú que comuniqui la incidència. Finalment, una usuària adverteix la mare que l'ascensor fa uns quants dies que no va. TMB, però, assegura que aquestes avaries s'intenten solucionar amb la màxima celeritat. A la mare no li queda més remei que baixar les escales que van fins a l'andana valent-se d'algú que, amb bona voluntat, l'ajudi amb el cotxet. No sempre és fàcil trobar gent disposada a donar un cop de mà enmig de les presses diàries que acompanyen molts usuaris. Finalment, accedeix a l'andana, però el primer metro que arriba va tan ple que decideix esperar el següent. Aquest sí, té buit l'espai reservat a persones amb problemes de mobilitat. En arribar a l'estació d'Espanya amb la línia 3, no hi ha cap ascensor per sortir a l'exterior. Eludint la prohibició d'enfilar el cotxet a les escales mecàniques, aconsegueix superar el gran desnivell que hi ha fins al passadís d'enllaç amb la línia 1, una operació que la mare es veu obligada a repetir per sortir a l'exterior sense haver de demanar ajuda.