diumenge, 22 de febrer de 2009
> Fer l'ètica
la columna
MIQUEL BERGA.
Quan la política espanyola torna a tenir l'epicentre en la corrupció i la catalana no surt del jo sóc lleig però tu encara més, el ciutadà sent un cert defalliment amb relació a les virtuts del sistema. Fa un parell de mesos ens va deixar sir Bernard Crick, l'autor d'un dels llibres de teoria política més influents de la segona meitat del segle XX que és perfectament vigent encara. El mateix títol –En defensa de la política– ja suggereix que no es tracta d'una qüestió a la qual es pugui donar valor per se. El professor Crick escrivia seguint els passos de Lincoln, és a dir, dels que parteixen de la idea que les virtuts de la política no apareixen pas de manera automàtica i que, com deia el president americà, la política implica «acció eterna». En altres paraules, el poti-poti i les complexitats de la democràcia requereixen mecanismes de sanejament i vigilància que cal tenir activats constantment. Crick, el primer biògraf de George Orwell, havia après de l'autor d'Homenatge a Catalunya que cal sospitar dels grans conceptes miraculosos i que cal estar atent al que realment fan, en la pràctica, els que s'omplen la boca de fantàstics objectius. L'atenció s'ha de posar en els mitjans que utilitzen per aconseguir-los. El que retrata un polític no és la bona nova que anuncia sinó els mitjans que fa servir per fer-la possible. L'any 84 Crick va abandonar la seva càtedra a Londres i va decidir, en les seves paraules, «emigrar a Escòcia». Amb el seu punt d'excentricitat habitual i posant-hi humor i candor, va dir que ho feia «atret pels encants irresistibles d'una senyora i pel clima». A Escòcia va ser una veu potent en el debat de la independència i el marc constitucional. Els darrers anys els va dedicar, per encàrrec del govern laborista, a elaborar propostes per introduir al currículum escolar el que aquí en diem l'educació per a la ciutadania. Aquests dies, com cada vegada que la política del meu país em provoca un cert desànim, em ve al cap la definició d'aquesta activitat que el professor Crick proposava als seus alumnes: «La política és fer l'ètica en públic.» Primer això i, després, d'acord, escoltem les promeses electorals.
|
