No ho són tot però hi ajuden. Les tecnologies de la informació i la comunicació i internet són les eines que poden permetre a una ciutat situar-se i diferenciar-se de la resta a través de les estratègies de màrqueting per tal de desenvolupar-se socialment i econòmicament. És la tesi de la qual parteix el llibre Information communication technologies and city marketing: digital opportunities for cities around the world, escrit a quatre mans per la professora Teresa Torres, de la URV, i Mila Gascó-Hernandez, de la UOC. «Ara més que mai les ciutats necessiten atraure turistes, indústria, companyies empresarials i persones amb talent, així com trobar mercats per a les seves exportacions», s'avança en el pròleg del llibre, on s'analitza les ciutats que ho han aconseguit i que tenen en la tecnologia una gran basa, com ara Estocolm, de la qual es diu que és una ciutat mòbil. De fet, segons comenta Teresa Torres, la capital escandinava és «pionera» en aquest camp i ofereix a través de web i telefonia mòbil serveis com ara la compra de bitllets de bus i reserves d'hotel, entre força d'altres opcions. És a l'extrem oposat d'algunes de les ciutats de la demarcació, per exemple: «Els portals dels ajuntaments d'aquí tenen molta informació però poca interactivitat. No estan pensats des del punt de vista del màrqueting de ciutat perquè no promouen la imatge de ciutat.» Begoña Floría, regidora de Comunicació, Participació i Societat de la Informació de Tarragona, admet que no és possible «recuperar oportunitats perdudes», però, en canvi, aquest retard a l'hora d'apuntar-se a les noves tecnologies «permet treballar a partir d'experiències que ja funcionen» amb èxit. Ara per ara, explica, estan preparant «la part tecnològica interna» necessària perquè «la porta d'entrada sigui interactiva», referint-se al portal en què estan treballant per refer i per unificar, ja que detalla que van arribar a existir setanta webs de departaments o temes municipals diferents.

Teresa Torres hi afegeix que el fet que una ciutat ofereixi xarxa Wi-Fi «atrau més universitaris i empreses» i que, malgrat que «el cost d'entrada és més alt», a llarg termini el rendiment és important. És el que ha fet Tallin, que si bé «és una ciutat petita en vies de desenvolupament vol créixer i millorar en nivell de vida i s'ha definit com a ciutat altament tecnològica, amb Wi-Fi i un campus obert», o Puebla, a Mèxic, que competeix amb altres ciutats per «uns recursos limitats», però que té a favor l'oferta del marc tecnològic. Pel que fa al turisme, argumenta que cal explotar «la nova generació d'oferta d'informació», que va més enllà de la reserva en línia d'hotel. Floría comenta en aquest sentit que tenen projectat implantar serveis turístics a través del mòbil, com fa Reus, per exemple, que ha instal·lat plaques amb codis bidimensionals en alguns edificis modernistes perquè es pugui rebre la informació turística sobre el lloc quan es fotografia el codi.

A tot això, s'hi afegeix l'auge del Web 2.0, dels blocs i fins i de la incògnita que encara és el món virtual Second Life, que en el llibre de Torres i Gascó-Hernandez s'apunten com una revolució que cal tenir en compte per a la construcció de l'estratègia de ciutat. Així doncs, no només cal posar-se al dia en allò en què moltes ciutats del món ja hi estan, sinó que cal fer un esprint per no anar a rebuf.