El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya va presentar a Barcelona el 28 de gener passat el pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques, per fomentar la producció i el consum dels aliments ecològics, biològics o orgànics. És una bona política, ja que un dels camins de futur de la nostra agricultura rau en les produccions de proximitat i de qualitat. L'agricultura i la ramaderia ecològica eviten l'ús de productes químics (adobs, pesticides i d'altres), emprats en l'agricultura i ramaderia intensives.

La qüestió és fins a quin punt aquests aliments són millors que els convencionals, perquè hi ha una tendència a considerar que aquests són aliments sans i els altres no, i la Generalitat s'ocupa de tots els agricultors i ramaders de Catalunya, no només dels que produeixen aliments ecològics. Si comparem aliments convencionals de bona qualitat, per exemple fruita de temporada, no «de cambra», amb els ecològics, el que no es pot fer és comparar productes convencionals mediocres amb els millors dels ecològics, les diferències d'aroma i gust i de composició no existeixen. Per altra banda la fruita de cambra té un valor nutritiu correcte i ens permet poder-ne menjar tot l'any.

No hi ha gaires estudis rigorosos que comparin el valor nutritiu d'aliments convencionals i ecològics i les dades no són unànimes. Alguns estudis conclouen que no hi ha evidències que els aliments ecològics i els convencionals difereixin en la concentració de nutrients, i altres indiquen que els aliments ecològics tenen un contingut de nutrients i d'antioxidants una mica més elevat que els convencionals. En definitiva, com que els productes ecològics s'obtenen sense forçar les tècniques de producció i es consumeixen en saó, en general el seu valor nutritiu és alt i el gust, bo. Pel que fa a la seguretat, els aliments ecològics solen tenir uns nivells més baixos de nitrats, la qual cosa és beneficiosa. El mateix es pot dir respecte al contingut baix o nul de pesticides dels productes ecològics, en el benentès que si els continguts de residus de pesticides dels aliments convencionals estan per sota del màxim permès també són segurs.

Per altra banda, a vegades s'han trobat pesticides en productes qualificats com a ecològics del mercat (el risc de fallada o de frau és possible en totes les formes de producció d'aliments). També s'ha assenyalat un risc més gran de contaminacions microbianes en aliments ecològics, en no emprar agents conservadors, practicar tecnologies més suaus i utilitzar adobs orgànics. Les dades nutricionals depenen també de les condicions dels productes, siguin ecològics o no. Per exemple, el contingut en vitamina C d'un aliment és un indicatiu del seu valor nutritiu, i de la frescor i estat de conservació del producte. Però la vitamina C és inestable i el seu contingut depèn del grau de maduració del vegetal, de les condicions d'emmagatzematge i altres variables (tractament tecnològic, cuinat), que afecten tant els productes convencionals com els ecològics.

Un altre argument que s'esgrimeix en favor dels aliments ecològics és que no tenen additius. La seguretat dels additius alimentaris ha estat molt estudiada i s'han d'emprar amb criteris restrictius i, per tant, la seva presència en un aliment en quantitats autoritzades no comporta cap risc. Però tinc davant meu una ampolla d'un excel·lent vi d'una denominació d'origen catalana que en la seva etiqueta, amb lletres ben visibles, indica «Agricultura ecològica» i amb lletres molt més petites també diu «conté sulfits», és a dir, un additiu. No és cap crítica, però sí una prova que fins i tot la producció ecològica requereix, a vegades, suports tecnològics convencionals. El mateix passa amb els nitrats i nitrits dels embotits: la reglamentació de la Unió Europea sobre producció agrícola ecològica en permet un ús limitat, perquè si no és molt difícil obtenir certs embotis amb la deguda garantia de seguretat. No tot és blanc o negre.

És indubtable que, per raons mediambientals i sanitàries, la producció vegetal s'ha d'orientar vers un ús controlat i mínim de pesticides i adobs, i que l'ideal seria no necessitar-los, però prescindir de tots els recursos actuals que permeten una bona productivitat provocaria un augment de preus i una disminució de la disponibilitat d'aliments, en perjudici dels que tenen menys recursos econòmics. Per altra banda, sabem que les substàncies químiques agrícoles aplicades amb cura i en els nivells autoritzats no tenen efectes perjudicials sobre el medi ni sobre la salut humana.

La producció d'aliments ecològics té un cost i cal que els ciutadans estiguin disposats a pagar la qualitat dels aliments. En definitiva, el consum dels productes ecològics és una opció raonable que s'emmarca en un concepte de qualitat de vida, però no és a l'abast de tothom i el conjunt de la terra no ho podria sostenir amb caràcter general.

És evident que cal evitar els abusos d'adobs o pesticides que es poden donar en l'agricultura convencional, o els mètodes incorrectes de producció animal. Ara bé, no es pot afirmar que els consumidors de productes ecològics es nodreixin millor que els que consumeixen productes convencionals de qualitat, si tant els uns com els altres segueixen una dieta variada i equilibrada.

Hi ha moltes opcions d'alimentació correctes, el que és objectable és que els partidaris d'una determinada opció es converteixin en «apòstols» que menyspreen les altres, i aquesta és una temptació en la qual cauen, a vegades, els defensors dels productes ecològics.