Entrava a la redacció del diari El Observador gairebé sense tocar de peus a terra. Vaporosa com el seu vestit blanc de gasa. Molt en la línia de tardojipisme eivissenc. Era el principi dels anys noranta i Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) només en tenia 19. Tal com entrava, en forma de ràfega de llum, se n'anava. Però tenia temps de deixar la seva crítica de dansa, especialitat bastant escaient a la seva persona si tenim en compte que es desplaçava fent saltironets.

Ara ja és més gran i fa temps que es dedica a l'edició portant els segells Beascoa i Lumen del grup editorial Random House Mondadori. La seva especialitat són les col·leccions infantils (també molt escaient per una persona que al seu fill li posa Teo), amb les quals sintonitza amb aquest corrent tan estès ara d'explicar històries als nens de manera directa, intel·ligent i contemporània, i defugir del complex simbolisme de la narrativa clàssica infantil, en què l'abús del llenguatge metafòric desvirtuava sovint la significació que es pretenia donar.

Amb aquest esperit de renovar el conte infantil, a Beascoa, Batallé ha impulsat la col·lecció de contes il·lustrats per nens a partir de 4 anys El maletí del doctor Forapor, d'Anatxu Zabalbeascoa i Ximena Maier, que pretenen ajudar els infants a treure's tota mena de pors. A la col·lecció hi trobem històries per no tenir por de no ser el primer, de la foscor o dels gossos.

Iolanda Batallé viu navegant per un immens mar de sopa de lletres, on les paraules i les històries dels altres formen part de manera sentida, però obsessiva, de la seva dieta professional diària. Les històries dels altres, com els passa a molts editors, no li han impedit que se li remogués el cuquet d'escriure la seva obra. Havia intentat fer-ho fa temps, però la sopa se li aigualia fins que fa uns tres anys va intuir que anava pel bon camí. Les matinades, els dies festius i les vacances d'aquest període ha estat dedicades a escriure el que és la seva primera novel·la.

Com a editora –pensareu–, un cop escrita la novel·la ho tenia fàcil per publicar-la. No li calia demanar noms i telèfons per vendre el seu producte. Se'ls sabia tots. Però, per una qüestió de delicadesa professional, li va donar el llibre a l'agent literària Sandra Bruna. Així evitava la paradoxa de ser editora i presentar-se com a novel·lista.

El treball de formigueta de la Iolanda, va donar fruit, i el de la Sandra Bruna també. L'editorial Ara Llibres publicarà el setembre vinent La memòria de les formigues, una novel·la protagonitzada per una dona que per circumstàncies de la vida acaba treballant amb un tractor netejant platges. Com a bona capricorn que és la Iolanda Batallé, aquest pretext li serveix per indagar sobre el sentit de l'existència, que és una de les obsessions dels capricorn. Aquesta i, amb l'esforç i obstinació de les formigues, aconseguir els objectius que es marquen. Iolanda Batallé, de moment, ja n'ha aconseguit un d'important.