Ara, a Olot, també tenim una d'aquestes joieries encantadores que es diuen No-res i que, a més, té el mèrit que l'han oberta no pas a la zona de la plaça Catalunya (la zona nouveau riche, amb franquícies insípides i sense immigrants) sinó a la plaça Major (la zona multicultural, amb botigues de tota la vida i en procés d'embelliment momificador).

La cosa excepcional de la joieria, però, és que han omplert els aparadors amb cites filosòfiques sobre el no-res. Així, hi ha Parmènides («No cal témer que ningú provi mai que allò que és no és»); hi ha Sartre («L'ésser de la consciència, en tant que consciència, consisteix a existir a distància de si com a presència a si, i aquesta distància nul·la que l'ésser porta en el seu ser és el no-res»); i hi ha la inevitable cita –del llibre xinès Sutra– del diamant, que diu que el món és transitori, que és un llampec, una estrella que cau, etc. El precedent cèlebre de la utilització de la filosofia com a màrqueting és aquell eslògan de Vinçon que deia: «Compro, luego existo / I shop therefore I exist» (en castellà i en anglès, no fos cas que no quedessin prou cosmopolites). Però si a Vinçon tan sols feien màrqueting del subjecte cartesià, a No-res han fet el pas més absolut: ells ja no s'entretenen a buscar elements del món (de l'ésser) sinó que han anat a buscar allò que roman fora del món (el no-ésser). Pels interessos del màrqueting, doncs, sembla que fins i tot l'univers ha quedat petit.