dilluns, 16 de febrer de 2009
> Joan Carreras reflexiona sobre com s'aprèn a estimar a «L'home d'origami»
V. GAILLARD.
Barcelona
Sembla japonès i ho és. Origami vol dir ‘papiroflèxia' en nipó i per a l'escriptor Joan Carreras és un mot d'allò més familiar perquè coneix de prop l'art de fer figuretes amb paper. Durant la presentació del seu darrer llibre, divendres passat, va treure d'una caixa negra elefants, gavines, pops, serps, etc., regal de «persones que l'estimen». Perquè l'amor és un dels grans protagonistes de la tercera novel·la de Carreras, L'home d'origami, i concretament la manera com les persones aprenen a estimar. «Justament estimar consisteix en aquest anar i venir, en aquesta capacitat de transformar-se. Tots som com figuretes de paper que ens anem plegant i desplegant al llarg de la vida, que ens porta per viaranys insospitats», diu Carreras. L'editora, Marina Penalva, compara Carreras amb Paul Auster pel «punt d'ironia latent» i pel fet de crear uns personatges «extremament creïbles i carnals» i posar-los en situacions «curioses i extremes». Narcís Presas és un escriptor que vol matar el protagonista de la sèrie de novel·la històrica que l'ha fet famós, Amanieu de Palol, i per això es retira a un casalot enmig del camp. Una antiga amant, però, el ve a trobar per oferir-se-li com a esclava. «Apareix la màgia i unes pinzellades sobre l'aviació», apunta l'editora. L'autor promet més pistes al seu web (joancarreras.cat), a través del qual es pot accedir a un bloc exclusiu de la novel·la adreçat als lectors.
|
