Com a gestor d'una empresa de tecnologia i béns d'equip amb aspiració global, ja fa molt temps que tinc una obsessió malaltissa per fer arribar la capacitat de generació d'idees –jo en diria socialitzar la creativitat– a tots els racons de l'organització, convençut que només així es crea un brou de cultiu prou interessant per generar innovació. Dit d'una manera senzilla i planera, innovació com aquelles millors idees que es converteixen en retorn per a les nostres organitzacions i riquesa per a la nostra societat. En definitiva, la creativitat com a condició necessària i imprescindible per a la generació de futur.

És per tot això que no els amagaré que cada vegada estic més sorprès per la polèmica generada els darrers dies al voltant del canvi en el calendari escolar proposat per la conselleria d'Educació de la Generalitat, igual que l'enrenou generat, temps enrere, al voltant de l'addició de la sisena hora en l'horari escolar. Penso que és inversemblant i una desraó que al bell mig d'un panorama de futur incert com el que se'ns presenta en l'actualitat ens perdem en polèmiques i accions estèrils, en lloc de proposar accions fermes i valentes dirigides directament a la línia de flotació de la base educativa i que ens assegurin el futur competitiu com a país.

Penso que si realment volem visionar un futur on els nostres fills en lloc d'accedir al mercat laboral amb una vocació funcionarial es puguin desenvolupar i créixer motivats com a persones i professionals, engrescats per desenvolupar projectes i crear riquesa en tots els àmbits socials (econòmic, empresarial, cultural...), hauríem de reclamar des d'ara mateix, sense més dilació i amb un crit unànime, un sistema educatiu rigorós i demandant, en què se sembressin els valors d'antany, però per sobre de tot exigir la confecció immediata d'uns plans d'estudis en què la creativitat tingués un paper fonamental. Hauríem d'exigir l'ensenyament de creativitat a totes les escoles i instituts d'arreu, igual que exigim algunes de les assignatures de base més reconegudes. Si avui considerem que aprendre anglès és important per no perdre el tren de la competitivitat global, creguin-me... d'aquí a molt pocs anys, si ja no ho és ara mateix, ho serà la creativitat i la capacitat de les societats i de les nacions per generar i desenvolupar els millors conceptes i idees. La creativitat no és un do de genis, es pot aprendre, i igual que parlar idiomes o anar en bicicleta, com més petit es comença molt millor...

Promoure tot això seria tan senzill com planificar jocs que catalitzessin la creativitat a les guarderies i a l'escola primària, i continuar en la secundària amb mòduls senzills d'introducció a les tècniques de definició de focus creatius i de generació d'idees, i consolidar-ho en el batxillerat amb tècniques de gestió de la innovació i tallers escolars en què es treballessin reptes creatius reals propis de l'edat preuniversitària.

Acostumar la nostra mainada a conviure en un ecosistema de creativitat i d'innovació en què la generació d'idees i els reptes creatius interaccionessin i es transformessin de manera natural i espontània proporcionaria, sens dubte, un brou de cultiu evolutiu sense precedents que ben segur desembocaria en un ecosistema competitiu de primer ordre global a casa nostra. Un ecosistema competitiu en què tots els que tenim responsabilitats d'acció (polítics, empresaris, agents socials...) restéssim disposats a recompensar les millors idees amb generositat i confiança per obtenir-ne uns resultats mai abans assolits.

Si aconseguim escombrar les picabaralles periòdiques del nostre ecosistema educatiu per temes que no aporten cap valor de futur i ens arremanguem per començar a innovar en creativitat de manera sistemàtica i planificada, des de la base, o sigui, des de l'escola més primària, només demà assolirem una massa crítica prou nombrosa de jovent creatiu i emprenedor de la qual es podran destriar les millors pensades... noves idees, nous projectes que, sens dubte, ens permetran subsistir amb garanties com a nació, però també com a espècie, en un món en què els reptes econòmics, culturals, ecològics i de sostenibilitat ja ens comencen a fer trontollar... L'escola d'avui fa la societat de demà!