El govern té previst aprovar la llei de referèndums el 3 o el 10 de març, després que dimecres vinent passi per la comissió de governs locals –on hi ha representades les entitats municipalistes– i, la setmana següent, pel consell tècnic, pas previ imprescindible abans que el Consell Executiu hi doni el vistiplau, segons van confirmar fonts de Governació. El projecte deriva de l'Estatut, tant de l'article 29, que reconeix el dret de participació, com del 122, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, modalitat, procediment, acompliment de les consultes populars, tot i que l'autorització sempre es reserva a l'Estat, tal com fixa la Constitució.

La proposta de Governació –molt consensuada entre els grups del govern, especialment entre ERC i el PSC però que encara pot ser objecte d'algun canvi– legitima el govern, el Parlament, els municipis i la ciutadania a proposar qualsevol consulta. En el cas de l'executiu, s'ha de fer per acord de govern, mentre que a la cambra catalana s'ha de fer amb una cinquena part dels diputats –27– o bé dos grups parlamentaris. En l'àmbit local es podrà reclamar una consulta d'àmbit general si es coordinen un 10% dels municipis –94 si tenim en compte que n'hi ha 946–, que representin un 10% de la població total de Catalunya, i, finalment, també podran demanar-ne els ciutadans, si recullen un 3% de firmes del cens electoral, més de 150.000, i es traslladen al Parlament en forma d'iniciativa legislativa popular. La llei atorga, però, un paper fonamental a la cambra catalana, ja que les peticions –també l'acord de govern– hauran de passar pel Parlament i ser-hi aprovades per majoria absoluta perquè es traslladi a l'Estat la demanda d'autorització. Malgrat que no seran vinculants, les consultes per la via de referèndum tindran efectes sobre l'executiu, ja que si registra un 50% de participació el president de la Generalitat haurà de comparèixer al Parlament per concretar la posició governamental sobre la qüestió consultada.

ÀMBIT MUNICIPAL
La llei de consultes també regularà les d'àmbit municipal, fins ara reglades per la llei municipal i de règim local i en un reglament de desplegament del 2003. En aquest cas, no hi ha novetats. Les consultes municipals han de ser sobre temes estrictament locals i en queden excloses totes les matèries referides a les finances locals. La nova llei detallarà una mica més qui les pot convocar. Es tracta de l'alcalde –que ha d'aconseguir l'aval del ple municipal–, un nombre determinat de regidors, en funció de la població, i un nombre de veïns, també en funció de la població. Les consultes d'àmbit local, respecte al principi d'autonomia municipal, no hauran de passar pel ple.

PROJECTE ESTEL·LAR D'ERC
L'esperada llei de consultes és un dels projectes estel·lars d'ERC que el PSC no situava en absolut com a prioritat. Potser per això s'ha anat retardant, ja que s'havia anunciat per abans de les darreres vacances d'estiu i també de les de Nadal. El Cercle d'Estudis Sobiranistes n'ha denunciat el retard.