Pels clàssics, la bellesa era una emanació divina, una qualitat que adherida a les coses només podia donar com a resultat formes plenes i harmòniques, sovint d'una tal perfecció, que va arribar a identificar-se amb el més absolut dels valors: bell era tot allò que desprenia veritat i bondat. L'argument passava per alt els verins que segreguen algunes flors de fragància exuberant, o la fascinant monstruositat que engendra a vegades la prodigalitat divina quan es deixa en mans dels humans i a l'atzar natural. Josep Bamala Burruel (Alcolea de Cinca, Osca, 1952) i Antoniu Castaño (Sabadell, 1958) han fet atenció a aquesta segona classe de bellesa, la que sorgeix de l'asimetria i l'esguerro, de l'accident i la imperfecció, en el conjunt de divuit escultures, nou de cada autor, esculpides en fang, marbre, alabastre o còdols, que han distribuït entre les taules de la Biblioteca de Salt en una exposició que s'inaugura avui (20.30 h).

Sobre la bellesa és una invitació a l'espectador perquè s'interrogui sobre la seva pròpia concepció del que és bell a partir d'una sèrie de caps humans que tenen en comú el desinterès per les normes d'equilibri i proporció, encara que no hagin eradicat del seu si l'alè de la bondat i la veritat. Aquestes figures pertanyen a una espècie ruda, aspra i primitiva, de guerrers probablement, com fan explícit alguns dels títols, o són descendents dels magnífics ciutadans d'Al-Fayum, salvats de la mort pels retrats més antics de la humanitat. Alguns som nosaltres mateixos, ni més ni menys. L'exposició estarà oberta a la biblioteca de la Coma Cros fins al dia 15 de març.