El Punt del dia 27 de gener publicava l'article de Joan Ferrerós titulat Biblioteca? Permetin! . En l'article, el senyor Ferrerós es lamenta de la manca d'espais per als estudiants i ens dóna la seva opinió negativa sobre les biblioteques públiques amb una imatge, al meu parer, distorsionada.

És indubtable que calen espais on els estudiants puguin trobar eines, recursos i la concentració suficient per estudiar, sobretot en èpoques d'exàmens. També crec que la biblioteca pública hauria de poder oferir aquest servei, tot i que no hem d'obviar la pèssima situació de la majoria de les biblioteques escolars, incloent-hi també les dels centres d'educació secundària, i que això és competència del Departament d'Educació, no dels municipis. Una bona xarxa de biblioteques escolars ajudaria a solucionar aquesta problemàtica. Per tant, la solució no ha de recaure estrictament en l'oferta de serveis de les biblioteques públiques.

En el que no puc estar d'acord és en la definició que el senyor Ferrerós fa de les biblioteques públiques: «magatzem de llibres amb funció de guarderia on els maleducats vagin a practicar indolentment les seves expansions». Certament, «en aquests antics temples de la cultura el clima ha canviat», tal com diu, i això, entre d'altres coses ha permès que les biblioteques públiques actuals s'hagin convertit en centres dinàmics i promotors de cultura. Ha permès passar de ser vistes com llocs elitistes i exclusius per a una part de la població a ser llocs de trobada on persones de totes les generacions i orígens puguin trobar allò que necessiten per desenvolupar-se tant culturalment com socialment en la nostra societat. Són espais, per tant, d'integració, de desenvolupament personal i d'informació.

Tal com la senyora Anna Falguera, directora general de Cooperació Cultural, diu en la presentació de la memòria recentment editada per la Subdirecció General de Biblioteques (Biblioteques públiques de Catalunya: 2 anys d'activitat 2006-2007), el personal bibliotecari té molt clar que la seva missió és oferir un servei a la comunitat i oferir la màxima qualitat en els seus serveis i «totes les biblioteques tenen aquests trets comuns i participen d'un mateix i ambiciós projecte, tot trenant la tradició amb la innovació». Aquestes afirmacions exemplifiquen aquest canvi que les biblioteques públiques han experimentat en els darrers anys i que a alguns ciutadans, com al senyor Ferrerós, sembla que no els plagui.

Les xifres no enganyen Però les xifres mostren que no anem per mal camí. Segons dades publicades en la memòria esmentada, més de 19 milions i mig de ciutadans han utilitzat d'una manera o una altra els serveis de les biblioteques públiques a Catalunya l'any 2007 i gairebé el 32 per cent de la població té carnet de préstec. A banda d'aquestes xifres que situen les biblioteques públiques com un dels equipaments públics amb més èxit, cal també ressaltar la quantitat d'activitats culturals i de foment de la lectura que s'hi organitzen, que l'any 2007 era de 30.381 activitats comptabilitzades.