Per primera vegada en la història de la Berlinale la secció a competició va acceptar ahir un film peruà amb participació catalana. Es tracta de La teta asustada, de la realitzadora d'origen peruà establerta des de fa cinc anys a Barcelona, Claudia Llosa, que va oferir una pel·lícula intimista amb moviments lents i metàfores visuals comparables a un realisme màgic, amb què la directora pretén il·lustrar la recerca de l'autoestima i la cura dels mals que van deixar la guerra i el terrorisme els anys 80 al Perú. El fil conductor és la malaltia de la teta asustada, que transmeten a través de la llet materna les dones que van ser violades o maltractades en el seu embaràs durant l'època del terrorisme al Perú. Amb aquest film, Claudia Llosa vol obrir ferides de la seva terra natal per buscar el bàlsam per poder superar la memòria emotiva que deixa una guerra darrere seu. Magaly Solier va repetir com a protagonista, després del seu debut a l'òpera prima de Llosa, Madeinusa, en què les seves mirades profundes i penetrants i la seva bellesa expressiva van fer innecessàries les paraules per transmetre a l'espectador el patiment i la càrrega que suposa el passat i la por. Solier també és la compositora de les cançons en quítxua, llengua que s'utilitza en un 40% al film, ja que Claudia Llosa vol reivindicar la cultura que «s'està perdent i que a vegades avergonyeix davant la modernitat». Unes cançons dolces i tendres acompanyades de la veu fina i emocionant de Magaly Solier, amb les quals el seu personatge s'autoconsola.

En una Berlinale en què els personatges femenins han estat els protagonistes, ahir va arribar al festival la polifacètica Renée Zellweger a l'estrena de My one and only, de Richard Locraine, una roadmovie entretinguda, en la qual una dona separada viatja per l'Amèrica del Nord amb els seus dos fills amb el pretext de trobar marit. Al final, però, s'adonarà que se li ha escapat el tren.