divendres, 13 de febrer de 2009
> Ara tots a fer obres
de set en set
MANUEL CASTAÑO.
El govern que fins fa quatre dies negava fins i tot la possibilitat que hi hagués cap crisi, ara està decidit a combatre la crisi estenent a tot el regne el sistema de les peonás implantat al sud peninsular per mantenir-lo subdesenvolupat i plàcid. La seva mesura estel·lar són 8.000 milions lliurats als ajuntaments perquè encarreguin feinetes que arribaran a ocupar, aquest any, si hi ha sort, aproximadament un deu per cent de la població sense feina. S'endevina de seguida el perill de les contractacions a dit i del clientelisme consegüent, però això també deu formar part del pla. Un altre perill és que amb les presses es perdi el sentit de les prioritats, i no hi haurà cap planificació sensata. Ara, de cop i volta, hem descobert que hi ha un munt d'obres públiques municipals urgents. A Barcelona, sense anar més lluny, s'han decidit a millorar la il·luminació de la Diagonal. Curiós efecte col·lateral de la crisi. Si aquestes obres són importants, necessàries i urgents, ara, en temps de vaques flaques, com és que no es van plantejar en temps de vaques grasses? Això no hauria impedit la crisi, però segurament estaríem més ben preparats per afrontar-la si tinguéssim la ciutat més neta, més segura, més ordenada, sense trastos a les voreres i sense bombetes foses als fanals. L'austeritat és obligada sempre en els cabals públics, al marge dels cicles econòmics, i les reparacions s'han de fer quan toquen, no quan el manaia del govern esquitxa una subvencioneta.
|
