La teta asustada és un mite sobre una malaltia que causa una por innata als fills d'aquelles dones que van ser violades o maltractades en el seu embaràs durant l'època del terrorisme al Perú. Aquesta és la temàtica del film de la realitzadora d'origen peruà, però establerta a Barcelona, Claudia Llosa, que ha aconseguit amb el seu segon film arribar a la secció de competició de la Berlinale d'aquest any. Segons Llosa, La teta asustada, que es presenta avui, es compromet a tractar «una temàtica rellevant a tots els pobles: la memòria emotiva de pena i dolor que deixa darrere seu una guerra». La realitzadora justifica el seu film com una recerca personal de fets que li han tocat molt directament, ja que el terrorisme va arribar a Lima quan era una adolescent. És per això que vol obrir una ferida del seu país, en què defensa l'evolució de la guarició, de recuperar l'autoestima com a país, identitat i persones, sense caure en el melodrama. El seu cinema ha estat descrit com el gènere literari del realisme màgic. I és que Llosa promet un viatge a l'espectador quan la realitat supera tant la ficció, ja que sempre treballa amb fets reals. De moment està molt contenta de ser a Berlín, ja que és un afegit al premi de poder acabar un film i començar-ne un altre al més aviat possible.
Per Mitchell Lichtenstein, la família és el més important, segons va declarar ahir després de l'estrena del film a competició Happy Tears. L'atenció principal la va captar Demi Moore, que juntament amb Parker Possey van donar vida a dues germanes ben diferents que tornen a casa del seu pare malalt per cuidar-lo. D'altra banda, la pel·lícula amb producció romanesa i hongaresa Katalin Varga, de Peter Strickland, no va agradar al públic. Tot i que la banda sonora vol crear angoixa dins la història, la lentitud sovint fa aparèixer la impaciència.
Fora de competició es va fer un tribut a la vida del cantant de rap Christopher Wallace amb el film Notoriuos Big. El guanyador de l'ós d'or de l'any passat, Jose Padilha, també va presentar ahir el documental Garapa a la secció de Panorama amb grans expectatives i un toc de polèmica. Padilha va passar 30 dies amb tres famílies pobres per viure a la pròpia pell les conseqüències de la malnutrició, tant en termes físics, psicològics com socials, i reivindica un tractament més profund d'aquesta qüestió als mitjans de comunicació. Finalment, Ander, el polèmic film de Roberto Castón, en què s'explica el descobriment de l'homosexualitat a una edat tardana en un casalot d'un petit poble del País Basc, va agradar però va passar desapercebuda.
