Crida a la societat civil de Mataró en referència a la fàbrica de can Fàbregas. Atès que els polítics s'han ficat en un embolic del qual no saben com sortir-se'n i cada dia s'hi enreden més, ¿no hi ha ningú que gosi dir-los que estan desprestigiant la ciutat? Que surtin els guardonats amb el premi Iluro, els artistes, advocats, notaris, arquitectes, botiguers, sindicalistes, els cantaires de la Missa de les Santes, els portadors de gegants, els pescadors de canya, els mestres, els ateus, els lliurepensadors, el pare Joan, mossèn Barat, els directius de la Caixa Laietana, els jubilats, els desocupats, i que, tots plegats, diguin amb una sola veu que o la fàbrica es queda on és, si tants mèrits arquitectònics i històrics té i si de tants diners disposa Mataró per mantenir-la, o s'enderroca i no se'n parla més.

El que no pot ser és que es desmunti la fàbrica peça a peça «en porcions d'entre 2,8 i 3,2 metres d'altura i uns 9 metres de llargada, amb un pes aproximat de 15 tones» i sigui remuntada uns metres més enllà. La primera vegada que el món va veure una cosa així va ser a Egipte, quan es va traslladar de lloc el temple d'Abu Simbel per protegir-lo de les aigües d'un pantà. El que passa és que per salvar el temple egipci es van mobilitzar la Unesco i els governs de mig món i per traslladar la fàbrica de Mataró només comptem amb els diners dels mataronins perquè la Unesco i el món sencer es riurien de les nostres pretensions si coneguessin l'immoble que volem bellugar. I si no riguessin, la Unesco podria dir al món en general i a Mataró en particular que hi ha prioritats més elevades que el trasllat de Can Fàbregas. Com que si entre aquestes prioritats jo situés la crisi, l'atur o la gana em dirien demagog, que és una paraula molt fàcil de dir, parlaré d'història, ja que representa que parlem d'història: és molt més urgent restaurar el temple de Santa Maria, origen del Mataró actual. I si es tracta de salvar fàbriques i només fàbriques, aquí tenim can Marfà, que és esplèndida i espera ser reformada des de fa molts anys.

Quan fa un temps vaig escriure un article en el mateix sentit, la plataforma que vol salvar Can Fàbregas em va recordar que jo, fa molts anys, havia estat un destacat membre de la campanya Salvem el Clavé, en referència al teatre de la Rambla que va acabar destruït. Doncs mireu: m'és oportú el retret. Volíem salvar el Clavé –no traslladar-lo, la nostra fantasia no anava tan enllà– perquè amb el Monumental, que no reunia tantes condicions, era l'únic teatre que hi havia a Mataró. I de passada, sí senyor, fèiem la guitza al Banc Central, que l'havia comprat i es dedicava de nits a destruir-lo, i ens posicionàvem contra l'Ajuntament. O sigui que hi havia una intencionalitat artisticocultural, una altra d'anticapitalista –signe dels temps– i una altra de política, dirigida contra l'Ajuntament no democràtic. Atenció: he dit no democràtic. Preteníem que el teatre es mantingués fins que un nou ajuntament validat per les urnes decidís què en feia.

Què ens volen fer creure, els defensors del trasllat o el manteniment de can Fàbregas? Que la naturalesa humana ha canviat i que ara actuen per estrictes motivacions culturals? Entre els membres de la plataforma, com a Salvem el Clavé, hi ha els que pensen en l'art i en la història, hi ha els que volen fer la guitza al govern municipal i hi ha els que no volen que a Mataró s'hi instal·li El Corte Inglés, nova icona del capitalisme consumista. Et conec, herbeta que et dius marduix. També s'hi han infiltrat els justiciers: com que tinc un greuge particular amb l'Ajuntament, ara que el pagui, ni que sigui a un preu que hagin de cobrir tots els mataronins.

Ara la CUP, la força política d'oposició municipal més bel·ligerant, s'agafa amb una galeria que s'ha trobat al subsòl de la fàbrica per dir que l'edifici no s'ha de traslladar. Han entrat en raó? No: no volen El Corte Inglés. Haurien de demanar la clausura de la línia del tren que va a Barcelona perquè comunica directament amb el centre comercial a través d'una sortida de la plaça de Catalunya. La CUP pretenia regenerar la política. Però si fan com fèiem fa trenta anys, segons ells mateixos m'acusen...

Alcalde Baron, regidor Bassas, membres del govern i de l'oposició: representeu els vots de la majoria de ciutadans. Teniu la legitimitat democràtica. Què us fa por? Governeu. Si la societat civil no reacciona, feu-ho vosaltres.