Juntament amb el cabal mínim, el tema dels sediments és l'altre gran problema que els governs de l'Estat i de la Generalitat han de resoldre si volen garantir la pervivència del delta de l'Ebre. Des de la construcció dels embassaments a partir dels anys seixanta, el tram final del riu Ebre gairebé no arrossega sediments, perquè aquests s'acumulen al fons dels pantans, i això es tradueix en un enfonsament continuat del Delta (subsidència) i en un avanç progressiu del mar (regressió), uns problemes actualment agreujats pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar.

L'ESCULL DE FLIX
Però per resoldre aquesta situació encara haurà de passar molt de temps, ja que per poder alliberar sediments de l'embassament de Riba-roja, primer s'han de caracteritzar els materials que s'hi acumulen i a més no es pot preveure cap avinguda d'aigua carregada de sediments fins que no estiga descontaminat el pantà de Flix, riu avall del de Riba-roja. Les obres de descontaminació de Flix fa gairebé un any que han estat adjudicades però encara no han ni començat i tenen un termini d'execució de quatre anys. No obstant això, actualment s'estan fent els estudis bàsics que han de permetre trobar la solució i aplicar-la. Així, la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA (IRTA-EA) està desenvolupant un model matemàtic per saber la quantitat de sediments que pot portar el riu Ebre al seu tram final, sense que això represente cap risc per a les espècies i ecosistemes del riu. «Estem acabant una primera versió del model, però només hem fet proves en trams molt curts», va assenyalar el director de l'IRTA-EA, Carles Ibáñez. No obstant això, es calcula que amb un cabal inferior als 1.000 metres cúbics per segon el riu ja transporta quantitats importants de sediments. Els estudis d'aquesta unitat de recerca instal·lada a la seu de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita, són els que han permès establir, a partir de mostres extretes directament del riu que l'Ebre només va portar 133.452 tones de sediments el 2008. «I això que no va ser un any excessivament sec», va puntualitzar Ibáñez. A més també s'investiga la gestió dels aiguamolls com a fórmula de creació de sòl.